Fizahan-teny

Ohabolana : maty

Ohabolana 1Matimatim-pitia toa lalitra ka mitsobaka alohan' ny sotro. [2.558]
Matim-pitia toa lalitra ka mitsoboka alohan' ny sotro. [2.165 #1710, 2.974 #448, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza izay maimay hanao zavatra ka tsy mahalala izay hahafaty azy akory [1.1]
Enti-milaza ny fahavoazana ateraky ny saina tsy ampy ka maimay mitsoboka atsy sy ary. [1.1]
Dikanteny frantsayAveuglé par l’amour, comme la mouche qui plonge avant la cuiller. [2.974 #448]
Mourir par excès d' affection comme la mouche qui se jette dans un liquide avant que la cuillère y pénètre. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit d' un liquide brûlant, du lait ou de la sauce, par ex., dans lequel la mouche se jette et périt. [2.165]

Ohabolana : maty

Ohabolana 1Ady samy kary, ka avelao hisy maty. [2.415 #3445]
Raha resy samy kary, avelao hisy maty. [2.165 #345, 2.415 #3445]
Dikanteny frantsayCombat de chats sauvages : laissez-les se tuer. [2.415 #3445]
Si deux chats furieux se battent, il faut que l' un soit tué pour être vaincu. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des batailleurs obstinés et des mauvais sujets. [2.415 #3445]

Ohabolana 2Akala-mitomoetra aho : raha mihohoka, any ny velona; fa raha mitsilany, any ny maty. [2.653 #30]
Akala-mitomoetra aho, raha mihohoka an' ny velona, raha mitsilany an' ny maty. [2.558]
Akala-mitomoetra aho : raha mihohoka, ho an' ny velona ; fa raha mitsilany, an' ny maty. [2.415 #3426]
Dikanteny frantsayJe suis comme le bois qui sert de hachoir : si le côté qui sert de hachoir est tourné en bas, il est pour les vivants et leur sert d' escabeau ; mais si le côté du hachoir est tourné en haut, il sert pour les morts puisqu' il sert à hacher la viande. [2.415 #3426]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui servent toujours de médiateurs dans les contestations et les procès. [2.415 #3426]

Ohabolana 3Akoholahy maty raibe : samy manano izay tiany. [1.147 #A28]

Ohabolana 4Akory ity ilay malaina no mitarehin-jaza aizana ka mavozon' ny haka-moana mararin' ny tazon' ny fahalainana ary mitarehim-balala maty. [2.165 #712]
Dikanteny frantsayRegardez-moi ce paresseux qui a l' air d' un petit enfant malade et qui est éreinté de paresse: il est malade de la fièvre de paresse et ressemble à une sauterelle morte. [2.165]

Ohabolana 5Aleo ho faty ampitso, toy izay ho faty anio. [2.165 #2099, 2.653 #89]
Aleo maty rahampitso, toy izay maty anio. [2.558 #128]
Dikanteny frantsayIl vaut mieux mourir demain qu' aujourd' hui. [2.165 #2099]

Ohabolana 6Aleo kely fanahy sitrak' olona, toy izay be fanahy maty foana. [2.165 #1624]
Aleo kely fanahy sitrak' olona, toy izay be fanahy maty maina. [2.558 #114]
Tsara ny kely fanahy sitrak’ olona, fa ratsy ny be fanahy maty foana. [2.558 #4407, 2.653 #3285]
Dikanteny frantsayMieux vaut n' être pas trop malin mais aimé, que d' avoir trop d' esprit et en souffrir. [2.165]

Ohabolana 7Aleo maty hafoy toy izay velon-kijaly. [2.415 #2838, 2.653 #99, 2.558]
Dikanteny frantsayMieux vaut mourir et être enterré que de vivre pour souffrir. [2.415 #2838]

Ohabolana 8Aleo maty olo-malaina, toy izay vaky vilany an' efitra. [2.165 #701, 2.558 #127]
Aleo maty olo-malaina toy izay vaky vilany mianefitra. [2.653 #100, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa latsa-bidy noho ny vilany ny olona kamo. [1.1]
Enti-milaza ny fahatsinontsinon' ny olo-malaina, kamo (ny fahafatesany dia tsy mitondra fahavoazana firy miolotra amin' ny fahavakisam-bilany any an' efitra, izay mafy tokoa satria tsy ahitana na inona na inona horaisina hahandroan-kanina any. [1.1]
Dikanteny frantsayIl vaut mieux laisser mourir un serviteur paresseux plutôt que de casser une marmite quand on est en voyage dans un désert, - où on ne peut s' en procurer une autre. [2.165]

Ohabolana 9Aleo maty reniomby mahia, toy izay resy tohika. [2.558 #129]
Aleo maty reniomby toy izay ho resy tohika. [1.1]
Aleo maty reniomby, toy izay resy tohika. [2.415 #6338, 2.653 #101]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona be didoha tafaohatra ka aleony iharam-patiantoka bevava toy izay ho resy lahatra. [1.1]
Dikanteny frantsayIl vaut mieux perdre une vache que de céder quand on s' est entêté. [2.165]
L' obstiné est semblable à celui qui aime mieux perdre sa vache plutôt que céder. [2.415 #6338]

Ohabolana 10Aleo maty toy izay menatra. [2.165 #1122]
Aleo maty toy izay menatra olona. [2.653 #102, 2.974 #100]
Dikanteny frantsayIl vaut mieux mourir que d' être un objet de honte. [2.165 #1122]
Mieux vaut la mort que le déshonneur. [2.974 #100]

Ohabolana 11Amboa miantsena: maty antoka, tsy mba mameno ; mahazo tombony, tsy mba mizara. [2.165 #1203, 2.653 #125, 2.558]
Dikanteny frantsayUn chien au marché: s' il perd (s' il n' attrape rien), il ne doit rien à personne, et s' il gagne (s' il trouve quelque chose à manger), il ne partage avec personne. [2.165]
Fanazavana frantsayIl ne dépend de personne. [2.165]

Ohabolana 12Ampananina no maty vady, ka Ambohitrandraina no miongo-belona. [2.558 #185]
Ampananona no maty vady, ka Ambohitrandraina no miongo-belona. [2.415 #2839, 2.653 #147]
Dikanteny frantsayCe sont les femmes d'Ampananona qui perdent leurs époux, et ce sont celles d' Ambohitrandraina qui perdent leurs cheveux. [2.415 #2839]
Fanazavana frantsayAllusion aux pleureuses de funérailles d' Ambohitrandraina : elles avaient la coiffure de deuil, c' est-à-dire en désordre, ce qui contribuait à faire tomber les cheveux ; ce proverbe se disait de ceux qui peinaient ou qui payaient pour les autres. [2.415 #2839]

Ohabolana 13Andevolahy diso vozon-kena : aleony maty toy izay very anjara. [2.415 #507, 2.653 #177]
Dikanteny frantsayEsclave qui a manqué la distribution de viande : plutôt mourir que de ne pas avoir sa part, et il cherche à prendre la part des autres. [2.415 #507]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait l' avidité gloutonne des esclaves et leur acharnement à avoir leur part. [2.415 #507]

Ohabolana 14Andevolahy maty hariva, ka vovon' alika no anjara tafondrony. [2.415 #522, 2.165]
Dikanteny frantsayEsclave mort le soir : les aboiements du chien remplacent pour ses funérailles les coups de canon. [2.415 #522]
Un esclave mort le soir, ce sont les aboiements du chien qui remplacent pour lui les coups de canon des funérailles. [2.165]

Ohabolana 15Andevolahy maty vady : sikajy latsaka erany no azy, ka "lanio izay ho lany". [2.165, 2.415]
Ankizilahy maty vady ka sikajy latsaka erany ny azy koa lanio izay ho lany. [2.558 #277]
Dikanteny frantsayEsclave dont la femme vient de mourir : c' est à peine s' il a douze sous, et il dit : dépensez ce qui est nécessaire. [2.415 #523]
Un esclave dont la femme vient de mourir; il ne possède pas même soixante centimes en tout, et pourtant il dit: "Dépensez ce qu’il faut". [2.165]
Fanazavana frantsayLes enterrements sont une des plus grandes occasions de dépenses à Madagascar. [2.165]

Ohabolana 16Andevo maty tompo : raha tsy matim-panompoana, maty voky. [2.165 #1587, 2.415 #2840]
Dikanteny frantsayEsclave dont le maître vient de mourir : s' il ne meurt pas d' excès de travail, il mourra d' un excès de nourriture. [2.415 #2840]
Un esclave dont le maître vient de mourir: s' il ne meurt pas de travail, il mourra de trop manger. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion aux distributions de viande dans les funérailles. [2.415 #2840]
Aux funérailles il y avait beaucoup à faire pour recevoir les gens, tuer les bœufs, etc., mais c' est aussi alors qu' il y avait le plus à manger. [2.165]

Ohabolana 17Andevo tokana amin' Andriana: raha tsy matin’ iraka, maty voky. [2.165 #1536, 2.653 #171]
Andevo tokana amin' andriana : raha tsy matin' iraka, maty voky ; raha tsy maty voky, matin' iraka. [2.415 #540]
Andevo tokana an-trano, ka raha tsy matin' iraka, maty voky. [2.558 #213]
Dikanteny frantsayCelui qui est seul esclave chez un noble : s' il ne meurt pas accablé de travail, il meurt d' indigestion; s' il ne meurt pas d' indigestion, il meurt accablé de travail. [2.415 #540]
L' unique esclave d' un noble: s' il ne meurt pas de travail, il mourra de l' excès de nourriture. [2.165]
Fanazavana frantsayIl a beaucoup a faire, mais aussi beaucoup à manger. L' esclavage fut aboli à Madagascar le 27 Septembre 1896 par M. Laroche, résident général. [2.165]
Se disait des maîtres capricieux qui se montraient tantôt d'une bonté excessive, tantôt d' une cruelle exigence ; il se disait aussi des gens accablés de travail. [2.415 #540]

Ohabolana 18Andrianaivo no maty vady, ka Andrianirina no mandry irery. [2.415 #1172, 2.558 #236, 2.165]
Dikanteny frantsayLa femme de Randrianaivo est morte, et Andrianirina couche seul. [2.165]
Fanazavana frantsayAyant vu la femme de Randrianaivo mourir, Andrianirina hésite alors à se marier. [2.165]
Andrianaivo a perdu sa femme, et Andrianirina reste seul. [2.415 #1172]
Cette mort fait hésiter Andrianirina à se marier. [2.415 #1172]

Ohabolana 19Andry ondrin' Ikotokely, ka ny maty no ananam-be. [2.558 #250]
Ikotokely miandry ondry ka ny maty no ananam-be. [2.558 #1394]
Ikotokely miandry ondry, ka ny maty no ananany. [2.165 #1445, 2.415 #554]
Ikotokely miandry ondry: ny maty no ananany. [2.653 #1109]
Dikanteny frantsayIkotokely est gardien de brebis : quand une brebis meurt, c' est alors qu' il a une grande part. [2.415 #554]
Le petit gamin gardant des moutons: c' est de ceux qui ont péri seulement qu' il lui revient quelque chose. [2.165]
Fanazavana frantsayIl n' a encore aucun salaire, mais lorsqu' un animal périt par accident, il attrape un morceau de viande. [2.165]
Se disait des esclaves appartenant à des maîtres exigeants et cruels ; ils se réjouissaient des pertes de leurs maîtres, car ils pouvaient manger les bêtes qui mouraient ; on appliquait ce proverbe à tous ceux qui profitaient des pertes des autres. [2.415 #554]

Ohabolana 20Angolangolain' ny anaran-jaza: atao Andrianoly ka raha maty sarotra itaniana. [2.165]
Aza anganonganoina ny anaran-jaza, ka atao Andrianoly ; fa raha maty, saro-taniana. [2.415 #1493, 2.653]
Aza anganonganoina ny anaran' ny zaza, fa raha maty sarotra itomaniana. [2.558 #369]
Dikanteny frantsayAvoir donné un nom bizarre à son enfant: l' avoir appelé Andrianoly et, s' il meurt, pouvoir difficilement le pleurer. [2.165]
Ne donnez pas aux enfants des noms trop plaisants, par exemple : le Frisé, car s' ils meurent, on est très embarrassé pour prononcer leurs noms dans les lamentations funèbres. [2.415 #1493]
Fanazavana frantsaySouvent les parents donnent à leurs enfants de vilains noms dans l'espoir d'en éloigner les mauvais esprits ou les influences néfastes qu' ils croient les menacer. Andrianoly vient sans doute de "Kinaoly" , nom d' êtres fabuleux à figure terrifiante. Pleurer un enfant portant le nom d' un de ces êtres malins eût été funeste. [2.165]

Ohabolana 21Any Ambongo no maty, ka ny atý no voasiotsioka. [2.653, 2.415, 2.558]
Dikanteny frantsayC' est à Ambongo qu' il y a un mort et ce sont les gens d' ici qui sont éventés. [2.415 #2842]
Fanazavana frantsayCe proverbe qui fait allusion à l' usage funèbre de l' éventail, se disait de la séparation de deux choses qui doivent aller ensemble. [2.415 #2842]

Ohabolana 22Antsiñary maty aomby tokana: tonga antoetr' androny. [2.165]
Tsiniary maty aomby tokana : nody an-toetr’ androny. [1.147 #T146]
Fanazavana malagasyIlay mahantra (antsinahary) maty omby tokana (hany nananana): ka nody amin' ny toetrany taloha. [2.165]

Ohabolana 23Ao ny be fanahy maty foana, ao kosa ny kely fanahy sitrak' olona. [2.558 #331]
Ao ny be fanahy maty foana; ao ny kely fanahy sitrak’ olona ; ao ny tsy tiana, fa manana ; ao ny hala, fa malahelo. [2.653 #270]

Ohabolana 24Arahaba tsy maty fo aman' aina. [2.415]
Dikanteny frantsaySalut, vous dont la mort a respecté le coeur et la vie. [2.415]
Fanazavana frantsayFormule de salut après un accident ou un malheur. [2.415]

Ohabolana 25Arakaraka ny zaza maty ny haren-kiala. [2.415 #2844]
Dikanteny frantsayLa dépense des funérailles est proportionnée au défunt qu' on enterre. [2.415 #2844]
Fanazavana frantsayEn tout il faut proportionner les frais à l' importance de la chose, ainsi les funérailles d' un enfant sont moins dispendieuses que celles d' un adulte. [2.415 #2844]

Ohabolana 26Ataoko maty tanako amin' ny rambon-tsalakany. [2.415 #411]
Dikanteny frantsayJe l' ai retenu dans sa fuite par les bouts du salakany dont il s' entoure les reins, et je le mets à mort. [2.415 #411]
Fanazavana frantsayCes paroles étaient devenues proverbiales et se disaient des fuyards ; le roi Andrianampoinimerina obligeait les soldats à laisser pendre les deux bouts du salaka, afin d'être plus facilement attrapés, s' ils prenaient la fuite, et mis à mort. [2.415 #411]

Ohabolana 27Atao mpisorona afo, dia tsy mandà ; atao mpaka kitay, dia tsy mandà ; atao mpitoto vary, dia mitoto ; ary hovonoina, dia maty rahateo ; hovelomina, dia izy mpanjaka no mifidy. [2.415]
Dikanteny frantsaySi on me condamne à entretenir le feu, je ne refuse pas ; si je dois aller chercher de la paille à brûler, j' obéirai ; si on me fait piler le riz, je le ferai ; si on veut me tuer, je suis déjà mort ; si on veut me conserver la vie, le roi est le maître. [2.415 #190]
Fanazavana frantsayParoles de soumission du roi détrôné à son frère Andriamasinavalona. [2.415 #190]

Ohabolana 28Ataonao ho haren' ny maty momba angaha no tabatabainao ? [2.415 #3192]
Dikanteny frantsayPensez-vous que ce soient là des richesses de quelqu' un qui est mort sans enfant, pour faire tant de tapage et de réclamations ? [2.415 #3192]
Fanazavana frantsaySe disait dans les partages ; à la mort des gens sans enfants, il y avait ordinairement beaucoup de difficultés. [2.415 #3192]

Ohabolana 29Aza atao antsy anomindana akoho : maty tankinan’ ny ra. [2.415 #3834, 2.653 #337, 2.558]
Dikanteny frantsayNe le traitez pas comme le couteau avec lequel on a coupé la tête à une poule et qui meurt noyé dans le sang. [2.415 #3834]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas qu'il meure pour un autre. [2.415 #3834]

Ohabolana 30Aza atao lambamena nome-maty. [2.415 #754, 2.558 #404, 2.653 #355]
Aza atao lambamena nomena ny maty. [2.165 #2132]
Dikanteny frantsayNe le traitez pas comme des linceuls rouges qu' on met à un mort. [2.165]
Ne le traitez pas comme on traite le lamba de soie rouge qu' on donne aux morts. [2.415 #754]
Fanazavana frantsayC. à. d. ne l' abandonnez pas entièrement. [2.165]
Se disait de ceux qui traitaient les petits sans égards. [2.415 #754]

Ohabolana 31Aza atao lamban’ angidina: tsy hifonosa-maty, tsy hotafim-belona. [2.415 #2277, 2.653 #356]
Aza atao lamban' angidina : tsy itafiam-belona, tsy ifonosan-draha maty. [2.558]
Lamban' angidina : itafiam-belona, tsy mahatafy, ifonosan-draha maty, tsy mahafono. [2.558 #1703]
Lamban' angidina: ka itafiam-belona, tsy mahatafy; ifonosa-maty, tsy mahafono. [2.165]
Lamban' angidina : sady tsy tafiam-belona no tsy ifonosan-draha maty. [2.558 #1706]
Tsy tafim-belona, na ifonosan-draha maty, toa lamban' angidina. [2.558 #4798]
Dikanteny frantsayLe "lamban' angidina" : pour s' en vêtir vivant il est insuffisant, et pour s' en envelopper quand on est mort, c' est insuffisant aussi. [2.165]
Ne faites pas comme les libellules avec leurs ailes : à la mort elles n' en sont pas enveloppées, durant leur vie elles ne s' en couvrent pas. [2.415 #2277]
Fanazavana frantsayLe "lamban' angidina" était un lamba léger et court; "lamban' angidina" signifie littéralement: vêtement de libellule. [2.165]
Se disait de ceux qui ménagent trop leur argent et aiment mieux se priver et souffrir plutôt que d'y toucher. [2.415 #2277]

Ohabolana 32Aza atao maty mahitsy, toy ny hazo. [2.165 #1092, 2.653 #360]
Aza atao maty mana-mahitsy toa hazo. [2.558 #411]
Maty mahitsy toy ny hazo. [2.415 #720]
Dikanteny frantsayIl en est parfois des hommes comme des arbres : les arbres droits sont coupés avant les autres parce qu' on les vend ou bien on en fait des maisons. [2.415 #720]
Ne me tuez pas alors que je suis droit, comme on fait à un arbre. Un arbre droit est bon à couper, mais un homme droit ou juste ne doit pas être détruit. [2.165]
Fanazavana frantsayLes gens honnêtes sont exploités par les exacteurs et les gens peu consciencieux ; les innocents sont parfois injustement condamnés. [2.415 #720]

Ohabolana 33Aza malahelo diso levenana, fa ny faty mbola ho be. [2.653]
Aza malahelo diso levenana, fa ny faty mbola ho betsaka. [2.558 #468]
Aza malahelo diso levenana, fa ny marary mbola ho be. [2.165 #2137]
Aza malahelo diso levenana, fa ny maty mbola ho be. [2.415 #2846]
Aza malahelo diso levenana, fa ny sisa mbola ho be. [2.653]
Dikanteny frantsayNe regrettez pas d' avoir manqué un ensevelissement, car des malades, il y en aura encore beaucoup. [2.165]
Ne vous désolez pas d' avoir manqué un enterrement, car les morts seront encore nombreux. [2.415 #2846]
Fanazavana frantsayEt par conséquent aussi des décès et des ensevelissements, auxquels vous pourrez assister. [2.165]
Paroles de consolation à celui qui a manqué une occasion. [2.415 #2846]

Ohabolana 34Aza malahelo maty voalavo fa ny any an-kady mbola hiakatra. [2.558 #469]
Aza mba malahelo maty voalavo, fa mbola hiakatra ny any an-tsaha. [2.558 #715]

Ohabolana 35Aza manao andro tsy maty. [2.415 #2993]
Dikanteny frantsayNe vous livrez pas à l' orgie, comme on le fait aux jours de bacchanales exempts de sanction pénale. [2.415 #2993]

Ohabolana 36Aza manao fatin-dalitra, ka maty mitety ny ratsy ; fa manaova fatin-tantely, ka maty mamela mamy ho an' ny fokonolona. [2.415 #2847, 2.165]
Dikanteny frantsayNe mourez pas comme les mouches en courant sur les saletés, mais comme les abeilles qui meurent en laissant la douceur à la ruche. [2.415 #2847]
Ne mourez pas comme les mouches, en courant sur toutes les saletés; mais mourez comme les abeilles, qui meurent en laissant le doux pour les autres. [2.165]
Fanazavana frantsayFaites le bien, non le mal. [2.415 #2847]

Ohabolana 37Aza manao hoe : zanaky ny maty. [2.415 #874]
Dikanteny frantsayNe dites pas : c' est l' enfant du défunt ou de la défunte. [2.415 #874]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait de ceux qui dans le ménage négligeaient les enfants d' un autre mariage ; d' une manière plus générale il se disait de ceux qui oubliaient leurs amis. [2.415 #874]

Ohabolana 38Aza manao kirobo am-pananiana, lasiventy am-panenomana, lasiray am-pivarotana : vita vao maty antoka. [2.653]
Aza manao kirobo am-pananiana, lasiventy am-panenonana, fa lasiray am-pivarotana. [2.558 #533]

Ohabolana 39Aza manao vavan' ny maty an-drano. [2.653 #544]

Ohabolana 40Aza manao vorona azon' adala; ka na tsy maty aza, mifohafoha volo. [2.165 #436]
Vorona azon' adala, ka raha tsy maty aza, mararirary. [2.415 #2126]
Vorona azon' adala, ka raha tsy maty aza, mifohafoha volo. [2.415 #2126]
Vorona azon’ adala: na tsy maty aza, mifohafoha volo. [2.558 #5038, 2.653 #3742]
Vorona azon' adala: raha tsy maty aza mifohafoha volo. [1.1]
Vorona azon' ankizy : raha tsy maty aza, mifohafoha volo. [2.415 #1548]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny zavadoza mihatra amin' ny osa raha eo an-tanan' ny fohy saina sy ny tsy hendry. [1.1]
Zavatra mby an-tanan' ny olona tsy misy fisainana: raha tsy simba tanteraka, manahirana vao azo ampiasaina. [1.1]
Dikanteny frantsayL'oiseau pris par les sots a les plumes droites, s'il n'est pas mort. [1.3]
Ne le traitez pas comme un oiseau pris par un nigaud: s' il n' est pas mort, il en est bien près (litt. il a les plumes toutes hérissées). [2.165]
Oiseau pris par les enfants : alors même qu' il n' est pas mort, tout son plumage est hérissé. [2.415 #1548]
Quand un sot prend un oiseau, il s' en amuse tout le jour sans le laisser reposer : si l' oiseau n'en meurt pas, il en est bien malade et tout ébouriffé. [2.415 #2126]
Fanazavana frantsayLes enfants abîment tout : ainsi à force de toucher et retoucher un objet on finit par l' abîmer ; on disait ce proverbe par moquerie de ceux qui répétaient toujours les mêmes mots dans un discours. [2.415 #1548]
Les sots abîment les objets qu'on met entre leurs mains. [1.3]
Se disait des paroles entendues par les sots indiscrets et bavards ; ils les colportent tout le jour. [2.415 #2126]

Ohabolana 41Aza mandatsa ny maty. [2.415 #2848]
Dikanteny frantsayN' insultez pas les morts. [2.415 #2848]
Fanazavana frantsayLes Malgaches respectaient et craignaient les morts. [2.415 #2848]

Ohabolana 42Aza matahotra fa tsy misy tondroina dia maty. [2.165 #938, 2.558 #704]
Tsy misy tondroina dia maty. [2.415 #5516, 2.653 #3547]
Tsy misy tondroina dia maty, na jerem-potsiny dia velona. [2.558 #306]
Dikanteny frantsayNe craignez pas, car personne ne meurt pour avoir été montré du doigt. [2.165]
On n' est pas mis à mort par un simple signe du doigt. [2.415 #5516]
Fanazavana frantsayBeaucoup de gens croyaient autrefois qu' on mourait subitement quand un sorcier vous montrait du doigt. [2.165]
Il faut examiner l' affaire et juger impartialement. C' était une croyance populaire que certaines personnes, avec leurs talismans, pouvaient faire mourir ceux quelles indiquaient du doigt. [2.415 #5516]

Ohabolana 43Aza matin' ny hoe samy Raivo, fa ny iray Raivo tsy afaka an-trano ary ny iray Raivo tia tranon' olona. [2.558]
Aza matin' ny hoe " samy Raivo " : ny iray Raivo tia tranon' olona, ary ny iray Raivo tsy afaka an-trano. [2.165 #1751, 2.415 #1756, 2.653 #591]
Dikanteny frantsayNe vous laissez pas tromper en disant: "les deux s' appellent Raivo" , car l' une est une rôdeuse, tandis que l' autre se trouve bien à la maison. [2.165]
Ne vous laissez pas tromper par cette idée que toutes deux portent le nom de Raivo et sont des jeunes femmes : l' une est une femme qui aime à passer la journée chez les autres, tandis que l' autre est une femme qui reste chez elle à travailler. [2.415 #1756]
Fanazavana frantsayBien que le nom soit le même, il y a une différence entre les deux jeunes filles, et c' est la seconde qu' il faut choisir. [2.165]
Il ne faut pas se contenter des apparences. [2.415 #1756]

Ohabolana 44Aza maty vao Ramalalako iny. [2.558 #712]

Ohabolana 45Aza maty volon' ny ratsy. [2.415 #2997]
Dikanteny frantsayNe perdez pas votre réputation par une mauvaise conduite. [2.415 #2997]

Ohabolana 46Aza mila voa tsy ary ka maka afo amin' ny maty. [2.165 #1734]
Aza mila voa tsy ary: maka afo amy ny maty. [2.653 #626]
Dikanteny frantsayNe demandez pas l' impossible en allant chercher du feu auprès des morts. [2.165 #1734]

Ohabolana 47Aza misavika ny tsy an-tena. [2.415 #3837]
Misavika ny tsy an' ny tena ka matin' ny mahamenatra. [2.558 #2407]
Misavika ny tsy an-tena. [2.415 #3274]
Misavika ny tsy ho an' ny tena, toy ny vahy misavika akondro. [2.165 #1684, 2.415 #3855]
Dikanteny frantsayNe vous exposez pas à de grands embarras en vous mêlant des affaires d' autrui. [2.415 #3837]
Saisir ce qui ne sera pas à vous, comme la liane qui s' enroule autour d' un bananier. [2.415 #3855]
Saisir ce qui ne sera pas à vous, comme une liane qui s' accroche à un bananier. [2.165]
Se mêler des affaires des autres, c' est s' exposer à de grands embarras. [2.415 #3274]
Fanazavana frantsaySe mêler des affaires des autres. [2.415 #3855]

Ohabolana 48Aza mody maty toa voamitohy. [2.165]
Mody maty, toa voamitohy. [2.653 #1942]
Mody maty toa voamitohy, fa rehefa mihetsika antara-biby. [2.558 #2548]
Dikanteny frantsayNe faites pas le mort comme le "voamitohy" (coléoptère qui fait le mort quand on le touche). [2.165]

Ohabolana 49Aza tondroin-dia maty, fa tsy toro vato nandiavana, ary tsy fola-kazo niankinana. [2.653 #717, 2.974 #30]
Dikanteny frantsayNe vous évanouissez pas devant un geste, car la pierre que vous foulez n’est pas encore brisée, et l’arbre qui vous soutient n’est pas encore renversé. [2.974 #30]

Ohabolana 50Banga kendam-bomanga, ka tsy ilana tolak' olona intsony, fa matin' ny nasesiky ny tanany. [1.3]
Banga kendam-bomanga: tsy ilana tolak' olona intsony fa maty nasesiky ny tanany. [1.1]
Rafotsibe kendam-bomanga ka matin' ny nasesiky ny tanany. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona voan' ny nataony ihany (Mandrora mitsilany ka mahavoa tena, vivy nanitrika ka bongo mason' ny nahiny, toho matin' ny lelany). [1.1]
Enti-milaza ny olona voan' ny nataon' ny tenany ihany. [1.1]
Dikanteny frantsayLorsqu' un édenté est étranglé par des patates, il n'est pas nécessaire de rejeter le fait sur quelque sort. [1.3]
Fanazavana frantsayIl est mort de ce que ses mains avaient poussé dans son gosier. [1.3]

Ohabolana 51Be fila tombony, ka maty antoka. [2.415 #5895, 2.653]
Be fila tombony ka matiantoka azy rehetra. [2.558 #861]
Dikanteny frantsayA vouloir faire trop de gain on perd. [2.415 #5895]

Ohabolana 52Betanimena tsy mati-panompoana. [1.147 #B7]

Ohabolana 53Boka matin' ny nendra : efa ratsy hatramin' izay niandohany. [2.558 #914]
Boka matin’ ny nendra, ka ratsy hatramy ny niandohany. [2.653 #787]

Ohabolana 54Boka matin' ny nendra : indroa manalavitra ny fasan-drazana. [2.415 #1960, 2.653 #786]
Dikanteny frantsayLépreux qui meurt de la petite vérole : il est deux fois exclu du tombeau des ancêtres. [2.415 #1960]
Fanazavana frantsayLes lépreux et les gens qui mouraient de la petite vérole, étaient exclus du tombeau de famille ; ce proverbe se disait des gens atteints de plusieurs calamités. [2.415 #1960]

Ohabolana 55Boka maty : tsy misy mpiantra. [2.415 #1961, 2.653 #785]
Fatim-boka ka tsy misy mpiantra. [2.558 #1132]
Dikanteny frantsayLe lépreux vient à mourir, personne ne compatit à son sort. [2.415 #1961]
Fanazavana frantsaySe disait des malheureux. [2.415 #1961]

Ohabolana 56Boka miantsena, tsy manam-barotra fa maty antoky ny fahalavoana. [2.558 #915]
Boka miantsena : tsy manam-barotra, ka maty antoky ny halavoana. [2.415 #962, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui va au marché : il a beau ne pas avoir de marchandises sur lesquelles il puisse perdre, il fait beaucoup de pertes par suite de ses nombreuses chutes. [2.415 #962]

Ohabolana 57Boka milomano : tafita vao ana. (tsy misy hiakarana ny morona). [2.558 #61]
Boka milomano: tafita vao maty. [2.415 #1969, 2.653 #794]
Boka milomano: tafita vao rendrika. [1.1]
Boka nilomano ka tafita vao rendrika. [2.558 #942]
Boka nilomano: tafita vao maty. [2.165 #2036]
Lomano-boka: tafita vao rendrika. [1.1]
Tafita vao rendrika toy ny lomano-boka. [2.558 #3968]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona izay nikezaka sy nifofotra mafy mba hahavita zavatra, nefa efa akaikin' ny ho tonga amin' izay nokendrena vao tsy mahomby (na marary na maty na voan' ny sampona tsy azo anoarana). [1.1]
Enti-milaza zavatra na raharaha mby efa ho vita vao simba na tsy tanteraka, toy ny lomanom-boka izay misosa tsara hatrany, fa rehefa tonga eny amorona vao tsy tafita satria tay afa-mamikitra ny tanany. [1.1]
Dikanteny frantsayLépreux qui nage: il arrive à l'autre bord pour mourir. [2.415 #1969]
Un lépreux nageant (pour traverser une rivière): il meurt après avoir atteint l' autre bord. [2.165]
Fanazavana frantsayParce qu' il ne parvient pas à monter la berge escarpée, manquant de doigts pour saisir les herbes qui lui aideraient à grimper. [2.165]
Se disait des malheureux: le lépreux ne peut pas s'accrocher au rivage pour monter. [2.415 #1969]

Ohabolana 58Borona maniry ambony vato ka rehefa tsy maty dia zara. [2.558 #959]

Ohabolana 59Boto tsy maty mbola ho raindahiny. [2.558 #962]

Ohabolana 60Dedaka maty ondry, nefa tsy manome rafozana. [2.415 #1441, 2.558 #971, 2.653 #829]
Dikanteny frantsayFanfaron qui se vante d' avoir une brebis morte, et il ne donne pas de la viande de cette brebis à ses beaux-parents. [2.415 #1441]
Fanazavana frantsayIl n'a qu' à garder le silence s' il ne veut pas donner. [2.415 #1441]

Ohabolana 61Farafara nandrian' ny maty. [2.415 #1275]
Dikanteny frantsayLa veuve est comme la couche où reposait son défunt mari. [2.415 #1275]

Ohabolana 62Farihy maty mamba ka irobohan' ny adala rehetra. [2.558 #1125]
Farihy maty mamba, ka itsobohan’ ny adala rehetra. [2.653 #938]

Ohabolana 63Fatotr’ amboan’ Ingara : aleo faty no isarahana. [2.653]
Fatotr’ amboan’ Ingara : aleo maty toy izay ho lasa. [2.653]
Fatotr' amboan' Ingara : aleo maty toy izay lasana. [2.558 #1134]
Fatotr' amboan' Ingara: ka aleo maty toy izay ho lasa. [2.165]
Dikanteny frantsayIngara attachant un chien: il aime mieux le faire périr que de le voir s' échapper. [2.165]

Ohabolana 64Gisalahy amoron' ony ka ny sisa tsy maty mihiaka. [2.558 #1226]

Ohabolana 65Handroso, maty raibe ; hihemotra, maty renibe. [2.415 #57]
Mandroso, maty raibe; mihemotra, maty renibe. [2.558 #2084, 1.1]
Mandroso, maty renibe; mihemotra, maty raibe. [2.165 #85]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny loza tsy azo ialana, fa mamely eo aoriana sy eo aloha. [1.1]
Dikanteny frantsayAvancer donne la mort au grand-père, reculer donne la mort à la grand-mère : que faire ? [2.415 #57]
En avançant, on perd sa grand' mère; en reculant, on perd son grand-père. [2.165 #85]
Fanazavana frantsaySe disait de la perplexité. Allusion à un conte malgache. [2.415 #57]

Ohabolana 66Hanina voaray maty afo ka ny vava tsy mba maizina. [2.558]
Hanina voaray maty afo : ny vava tsy mba maizina. [2.415 #4489, 2.653 #1027]
Hanina voaray maty jiro ka ny vava tsy mba maizina. [2.558]
Dikanteny frantsayNourriture prise au moment où le feu s' éteint : la bouche n' est jamais dans l' obscurité. [2.415 #4489]
Fanazavana frantsayLes Malgaches prenaient leur repas autour du feu et restaient ensuite à causer ; le feu s' éteignait peu à peu. Le sens est qu' il n'y a pas besoin d'y voir pour manger. [2.415 #4489]

Ohabolana 67Harika maty jiro (maizina) ka aretim-ponao no vokany. [2.558 #1282]

Ohabolana 68Hazo mahitsy : matin' ny hitsiny; mpiasabe : voan' ny fahatsorany. [2.558 #1296]

Ohabolana 69Hianao no hazo dimbin' ny ala, vorom-panova hena. [2.415]
Hianao no hazo solon' ny ala, vorom-panova hena. [2.415]
Solon' ny maty, fanovan' ny velona, hazo dimbin' ny ala, vorom-panova hena. [2.974]
Dikanteny frantsay(Les enfants sont) les remplaçants du mort, les soutiens des vivants, le bois qui perpétue la forêt, la viande de canard après la viande de bœuf. [2.974]
Vous êtes l' arbre qui tient lieu de forêt, la volaille qui remplace la viande de boeuf. [2.415]
Fanazavana frantsayLes descendants remplacent les ancêtres ; on disait ce proverbe de ceux qui remplaçaient dignement un bon prédécesseur. [2.415 #970]

Ohabolana 70Hisy hifono vola ve iny, raha maty ka ! [2.415 #2367]
Dikanteny frantsayEst-ce qu' on s' enveloppera d' argent à la mort ! [2.415 #2367]
Fanazavana frantsayCes paroles étaient dites des avares par les gens plutôt portés à dépenser. [2.415 #2367]

Ohabolana 71Hoatry ny sinibe vakin-tsiny, ka matin-jaza tezaina. [2.415 #913]
Ohatra ny sinibe vakin-tsiny, ka matin-jaza tezaina. [2.165]
Sinibe vakin-jinga, ka matin-jaza tinaiza. [2.558 #3896]
Sinibe vakin-jinga : matin-jaza no tinaiza. [2.415 #5476, 2.653]
Dikanteny frantsayC' est comme la grande cruche cassée par la petite, elle a été brisée par l' enfant qu'elle élevait. [2.415 #913]
Comme une "grande cruche" , cassée par une cruche (ordinaire): elle a été brisée (litt. tuée) pas l' enfant qu' elle élevait. [2.165]
Grande cruche cassée par la tasse à puiser l' eau : c' est être tué par l' enfant qu' on a nourri et élevé. [2.415 #5476]
Jarre brisée par un zinga : personne trahie par l’enfant qu’elle a élevé. [2.974 #393]
Fanazavana frantsayLes Malgaches ont des grandes cruches qui sont enterrées dans le sol de la case et servent de réservoirs, et des cruches plus petites servant à porter l'eau de la source à la maison. Ce proverbe s' applique aux parents qui ont à souffrir du fait de leurs propres enfants. [2.165]
Parents qui ont à souffrir des enfants. [2.415 #913]
Se disait de l' ingratitude. [2.415 #5476]

Ohabolana 72Ho faty, ka tsy maty tsara ihany, fa mandrovi-tsihy. [2.415 #2856, 2.653]
Ho faty ka tsy maty tsara ihany fa no mandrovi-tsihy! [2.558 #1365]
Indrindra ho faty ihany ka tsy handrovi-tsihy? [2.165 #2102]
Dikanteny frantsayComme il mourra sûrement, ne faut-il pas qu' il use une natte? [2.165]
Puisqu'on va mourir, pourquoi ne pas mourir simplement au lieu de déchirer les nattes? [2.415 #2856]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait la résignation. [2.415 #2856]
Il faut bien qu' il jouisse de la vie! [2.165]

Ohabolana 73Hono, ry andrian-tsy vahoaka: ny ombilahy va no miady, fa ny vato be no mikorontana ? Tsy ny vato no mikorontana, tsy ny ombilahy no miady, fa Andriantiazaza no maty. [2.653 #1099]

Ohabolana 74Hovalahy maty zanaka, ka sira no amoizana azy. [2.165 #1423]
Dikanteny frantsayUn Hova qui a perdu un enfant, tout ce qu' il peut offrir à ceux qui viennent à l' ensevelissement, c' est un peu de sel. [2.165]
Fanazavana frantsayLes Hovas ne possédaient presque rien en propre autrefois, et ne pouvaient donc pas tuer des bœufs aux enterrements comme le faisaient les nobles. [2.165]

Ohabolana 75Ikala momba tsy tiam-bady ka maty vao Ramalala. [2.558 #1393]
Ikala momba tsy tian-dahy, ka maty vao Ramalala. [2.165 #1858, 2.415 #1278]
Dikanteny frantsayLa femme stérile n' est pas aimée de son mari ; quand elle est morte seulement il l' appelle ma chérie. [2.415 #1278]
La femme stérile n' est pas aimée par son mari, et ce n' est que quand elle est morte qu' il l' appelle "chérie" . [2.165]

Ohabolana 76Ilay mievina am-paty: sady tsy homba ny velona no tsy homba ny maty. [2.165]
Ilay nievina am-paty : sady tsy homba ny velona no tsy homba ny maty. [2.558 #1413, 2.653]
Dikanteny frantsayCelui qui éternue auprès d' un mort: il n' a pourtant de rendez-vous ni avec les vivants ni avec le mort! [2.165]
Fanazavana frantsayQuand quelqu' un éternuait, on pensait que c' était parce qu' il avait oublié un rendez-vous. [2.165]

Ohabolana 77Indray maka no maty vary ka no handevon-tsotrobe ! [2.558 #1426]
Indray mandeha no maty vary, ka handevin-tsotrobe ! [2.415 #2705]
Dikanteny frantsayParce que votre riz est mort une fois, vous allez enterrer votre grande cuiller ! [2.415 #2705]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas se décourager. [2.415 #2705]

Ohabolana 78Indroa maty karaha vary rahana. [1.147 #I2]
Indroa maty ohatra ny vary narahana. [2.558]
Indroa maty toa vary rahana. [2.415 #2706]
Maty indroa ohatra ny vary narahana. [2.558]
Maty indroa toa vary rahana. [2.165 #1020, 2.653 #1664, 1.1]
Maty roa ohatra ny vary rahana. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona na zavatra tratran' ny fahavoazana indroa miantoana. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui subit successivement deux pertes meurt deux fois, comme le riz qu' on a fait bouillir avant de le décortiquer. [2.415 #2706]
Mort deux fois comme le riz qu' on avait fait bouillir avant de le décortiquer. les grains: ce riz était alors décortiqué, et quand on le faisait cuire pour le manger, c' était la seconde fois qu' il était dans la marmite. [2.165]
Fanazavana frantsayCe riz sera mis de nouveau dans la marmite quand on le fera cuire pour le manger. [2.415 #2706]
Le riz qu' on avait dû récolter avant que les grains fussent durcis était soumis à une sorte d' ébouillantage qui avait pour but de durcir. [2.165]

Ohabolana 79Intelo maty hoatry ny vay notsinaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho matin-toraka, ary ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.415 #2601]
Intelo maty hoatry ny vay voatsaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho maty voatoraka, ary ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.415 #2601]
Intelo maty ohatra ny vay voatsaingok' akoho : ny vay manonitra, ny akoho maty voatoraka, ny sinibe vaky nitsipihan' ny vato. [2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayTrois malheurs à la fois, comme le furoncle becqueté par la poule : le furoncle s' enflamme, la poule est tuée d' un coup de pierre, et la cruche est cassée par le ricochet que fait la pierre. [2.415 #2601]
Fanazavana frantsaySe disait des gens victimes de trois malheurs à la suite. [2.415 #2601]

Ohabolana 80Intelo maty, inefatra voafery. [2.415 #2857]
Dikanteny frantsayTrois fois mort, quatre fois blessé. [2.415 #2857]
Fanazavana frantsayLe sens est : toute espèce de malheurs à la fois. [2.415 #2857]

Ohabolana 81Izaho no manongotsongo manirina ny maty, matahotra handevina ny mbola miaina. [2.165 #2139, 2.415 #2858]
Miahiahy manirina, ka manongotsongo ny maty. [2.558 #2238, 2.653, 2.165]
Miahy manirina, ka manongotsongo ny maty. [2.415 #3427]
Dikanteny frantsayIl craint de fermer les yeux du mort de peur qu' il ne soit pas mort, et il le pince. [2.415 #3427]
Pourquoi, lorsqu' on vous a fait appeler pour fermer les yeux d' un mort, n' avez-vous fait que les ouvrir plus grands? [2.165]
Si je pince un mort en lui fermant les yeux, c' est que j' ai peur d' ensevelir un vivant. [2.415 #2858]
Si je pince un mort en lui fermant les yeux, c' est que je crains d' ensevelir un vivant. [2.165]
Fanazavana frantsayAllusion à l'habitude de fermer et de presser la bouche et le nez du mort ; ce proverbe se disait des médiateurs qui au lieu d'arranger les choses, les envenimaient ou les embrouillaient ; autre sens : il faut bien examiner une question avant de la trancher. [2.415 #3427]
C' est pour bien voir si le mort est vraiment mort. [2.165]
Proverbe souvent cité pour marquer qu' une chose est faite à rebours, qu' on a fait le contraire de ce qu'il aurait fallu faire. [2.165]

Ohabolana 82Izay sahy maty no mifono lambamena. [1.1]
Raha tsy sahy maty tsy mifono lambamena. [2.415 #2917]
Fanazavana malagasyNy sahy ihany no mahavita zava-dehibe mendri-piderana. [1.1]
Dikanteny frantsaySi vous n' osez pas mourir vous ne serez pas enveloppé d' un linceul de soie rouge. [2.415 #2917]
Fanazavana frantsayOn n' a rien sans peine. [2.415 #2917]

Ohabolana 83Izay tia doka maty aloha eo am-bavahadin’ ny fahavalo. [2.165 #880, 2.653 #1202]
Dikanteny frantsayCeux qui recherchent trop les louanges sont les premiers à mourir à la porte de l' ennemi. [2.165]

Ohabolana 84Izao isika izao maty iray fasana, velona iray trano. [2.165 #249, 2.653 #1172]
Izao isika izao : velona ampiraisin' ny trano, maty akamban' ny fasana. [2.558 #1472]
Maty, iray fasana ; velona, iray trano. [2.974 #405]
Dikanteny frantsayMorts, nous avons la même tombe ; vivants, la même maison. [2.974 #405]
Pour nous, nous serons unis dans la mort, comme nous sommes unis dans la vie. Litt. nous avons une tombe commune et une demeure commune. [2.165 #249]

Ohabolana 85Jiolahy mahafaty mpamosavy, ka matin' ny olon-dratsy ny olon-tsy vanona. [2.415 #3011, 2.558 #1566]
Dikanteny frantsayUn brigand a tué un sorcier : c' est un méchant homme qui a tué un vaurien. [2.415 #3011]
Fanazavana frantsaySe disait des méchants qui étaient victimes de leurs forfaits, des mauvais sujets dignes les uns des autres. [2.415 #3011]

Ohabolana 86Jiolahy matin' ny omby masiaka, ka matin' ny loza ny antambo. [2.558 #1567]

Ohabolana 87Kalalao matin-dronono : matin-draha tiany. [1.147 #K11]

Ohabolana 88Kibo malain-kanan-dratsy : mandraky ny efa ho faty, ka mbola mandroso aretina ihany! [2.558 #1641]
Kibo malain-kanan-dratsy : mandraky ny efa maty ka mbola atao mandroso aretina ihany. [2.653]

Ohabolana 89Kijana maty omby lahy, ka sady very mpiaro no tsy mahare tretrenam-pitokiana. [2.558]

Ohabolana 90Kofehy momba ny maty. [2.415 #2860]
Dikanteny frantsayLien qui suit le mort. [2.415 #2860]
Fanazavana frantsayOn appelait ainsi l' argent donné aux parents du défunt. [2.415 #2860]

Ohabolana 91Lahy antitra kendan' ovy, ka tsy natolaky ny sasany, fa maty nasesiky ny tendany. [2.415 #1819]
Lahy antitra kendan’ ovy: tsy atolak’ olona, fa matin’ ny nasesiky ny tanany. [2.415 #1820, 2.653 #1290]
Lahiantitra kendan' ovy : tsy atolak' olona fa matin' ny nasesiky tanany. [2.558]
Dikanteny frantsayVieillard étranglé par des patates : n' accusez personne de lui avoir jeté un sort, car il est mort de ce que ses mains avaient poussé dans son gosier. [2.415 #1820]
Vieillard étranglé par des patates : ne rejetez pas le fait de sa mort sur des gens qui lui auraient jeté un sort, car il est mort de ce qui était pressé dans son gosier. [2.415 #1819]
Fanazavana frantsayChacun est responsable de ses actes et puni par où il a péché. [2.415 #1820]
Chacun est responsable de ses actes. [2.415 #1819]

Ohabolana 92Lahiantitra manao lelik’ asa ka mosaren' ny hafetseny. [2.558 #1674, 2.165]
Lahy antitra manao lelik’ asa : matin’ ny hafetsena. [2.415 #1822, 2.653 #1294]
Dikanteny frantsayUn vieillard bêchant mal (en recouvrant de terre remuée des parties non labourées), il souffrira de la faim par sa propre ruse. [2.165]
Vieux qui recouvre et cache avec des mottes de terre la partie de sa rizière non travaillée : il est victime de sa ruse. [2.415 #1822]
Fanazavana frantsayIl fait un travail inutile ; ce proverbe se disait des gens rusés mais dont on voyait les ruses. [2.415 #1822]
Parce que sa rizière ne produira pas grand chose. [2.165]

Ohabolana 93Lambo anosim-bendrana : matin’ ny tokotany voazara. [1.147 #L14]

Ohabolana 94Lany hatoka hoatry ny akoholahy matin' ady. [2.415 #3472]
Lany hatoka ohatra ny akoholahy matin' ady. [2.165]
Dikanteny frantsayN' avoir plus de plumes à la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.165]
Qui a perdu la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.415 #3472]

Ohabolana 95Lasa tsy mimpody ohatra ny maty. [2.558]

Ohabolana 96Lavany ny olona : tsy mananika an-kazo maty. [1.147 #L34]

Ohabolana 97Lolofotsy angaha no hitono tena? [2.558 #131]
Lolo fotsy mandoro tena, ka main' ny nahim-pony. [2.415 #6288]
Lolofotsy mandoro tena: main’ ny nahim-pony. [2.653]
Lolo fotsy mitono tena, ka matin' ny nahim-pony. [2.165 #1705, 2.415 #6288]
Lolofotsy mitono tena: main’ ny nahim-pony. [2.974 #266, 2.653]
Lolofotsy nandoro tena, ka matin' ny nahim-pony. [2.558]
Lolofotsy nitono tena, ka matin' ny nahim-pony. [2.558]
Mitono tena tahaky ny lolo. [2.415]
Mitono tena toa lolofotsy. [2.558 #2481, 2.653 #1887, 2.415, 1.1]
Fanazavana malagasyMankaha-doza, manao vy very ny aina. [1.1]
Dikanteny frantsayComme le papillon blanc qui s’est jeté dans la flamme : il ne périt que par sa propre faute. [2.974 #266]
Papillon qui se brûle à la chandelle : il s' est exposé de lui-même au fèu et à la mort, en s' approchant de la flamme. [2.415 #6288]
Se brûler soi-même, comme le papillon qui se brûle les ailes. [2.415 #4247]
Un papillon blanc qui se brûle (à la chandelle) meurt ainsi par sa propre volonté. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe s' applique à tout mal qu' on a voulu et cherché. [2.165]
Qui aime le danger y périra. [2.415 #6311]
Se disait des gens qui s'exposent à l' amende ou à la mort, pour satisfaire leurs désirs. [2.415 #4247]

Ohabolana 98Mahazo voamena, manita-kitapo ; maty kirobo, mbola ho hendry; mahatonga masonkarena, miedinedina. [2.653 #1415]
Mahazo voamena, manita-kitapo, maty kirobo, mbola ho hendry, mahatonga ny masonkarena, miedinedina. [2.558 #126]

Ohabolana 99Maka afo amin' ny maty, ka hariva foana eo. [2.558 #1905]

Ohabolana 100Malahelo be fatambary : hanao be, izany no toa tsy mampanana, hanao kely toa maty fahavelona. [2.558 #1910]
Malahelo be fatambary hianao: hanao be, izany no tsy mampanana anao; hanao kely, toa maty fahavelona. [2.415 #2513, 2.653 #1446]
Dikanteny frantsayVous êtes pauvre et vous avez une grande mesure pour les rations de riz : si vous voulez prendre bonne mesure, on dit que c' est pour cela que vous ne possédez rien ; si vous voulez prendre petite mesure, on dit que vous êtes mort bien que vivant : vous aurez toujours tort. [2.415 #2513]

Ohabolana 101Mamandrika akoho atsimon-trano, ka ny any tena ihany no voa ka maty, ka maka alahelo ho any ny tena. [2.653]
Mamandrika akoho atsimon-trano, ka ny an' ny tena ihany no voa. [2.558 #1941]
Mamandrika akoho atsimon-trano, ka ny an' ny tena ihany no voa ka maty, ka maka alahelo ho an' ny tena. [2.415 #5002]
Dikanteny frantsayQuand on tend des pièges à poules au sud de la maison, on y prend ses propres poules ; elles meurent, et c' est pour soi qu' on rencontre le malheur. [2.415 #5002]
Fanazavana frantsaySe prendre à son propre piège. Les volailles étaient toujours à l' angle sud-est de la maison. [2.415 #5002]

Ohabolana 102Mamba miandry fitàna : izay mirotsaka ao aminy, na tsy maty aza, tsy maintsy harahim-pahoriana. [2.653, 2.415]
Mamba miandry fitàna : izay mirotsaka ao aminy, na tsy maty aza tsy maintsy mitondra fahoriana. [2.558]
Dikanteny frantsayCaïman qui attend au gué : tous ceux qui descendent dans l' eau, lors même qu' ils ne meurent pas, trouvent malheur. [2.415 #3347]
Fanazavana frantsaySe disait des gens adonnés à la chicane, et des exploiteurs. [2.415 #3347]

Ohabolana 103Mamba tsy maty anaty rano fa eny an-tanety. [2.558]

Ohabolana 104Manaboa maty. [2.558 #1962, 2.653 #1485]

Ohabolana 105Manaboha maty. [2.165 #887]
Dikanteny frantsayS' exposer à la mort. [2.165]

Ohabolana 106Manadihady loza, ka mitomany tsy misy maty. [2.415 #2612, 2.558 #1965, 2.653 #1487]
Dikanteny frantsayQuand on scrute les malheurs possibles, on pleure sans qu' il y ait de défunt. [2.415 #2612]
Fanazavana frantsayAllusion aux pleurs obligatoires des funérailles ; se disait des gens mélancoliques. [2.415 #2612]

Ohabolana 107Manan-kantenaina toa an-dRafotsibe mandevina eranambatry. [2.165 #769]
Manan-kantenaina, toa an-dRafotsibe nandevina eranambatry. [2.415]
Manan-kantenaina, toa an-dRandranobe mandevina eranambatry. [2.653 #1514]
Manan-kantenaina, toa an-dRandranobe nandevina eranambatry. [2.415]
Manantena tsy maty toa an-dRandranobe mandevina eranambatry. [2.415 #1880]
Dikanteny frantsayAvoir de quoi espérer, comme la vieille qui a enterré sept centimes qu' elle possède en réserve. [2.415 #1879]
Avoir quelque chose en réserve comme la vieille qui enterre un sou. [2.165]
Compter sur l' avenir, comme la vieille qui a enterré les sept centimes qu' elle possède en réserve. [2.415 #1880]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui comptaient sur leurs biens pour se tirer d'affaire ou pour mener une vie de paresse et de débauche. [2.415 #1879]
Se disait des gens qui croyaient que leurs biens ne s' épuiseraient pas et menaient une vie de paresse et de débauche. [2.415 #1880]

Ohabolana 108Manantena tsy maty, toa an-dRandranobe mifehy lavenona. [2.165 #1965, 2.415 #1881, 2.653 #1520]
Dikanteny frantsayCompter sur l' avenir, comme la vieille qui attache des cendres et du fumier en vue de l' avenir. [2.415 #1881]
Espérer ne jamais mourir comme la vieille qui va emporter une corbeille de cendres, avec lesquelles elle fumera un champ quelle ensemencera. [2.165]
Fanazavana frantsayMais elle sera peut-être morte avant que la récolte arrive! [2.165]
Se disait des gens qui avaient de vaines espérances. [2.415 #1881]

Ohabolana 109Manao Rangahy nianala, ka maty antoka ny vatsy. [2.415 #1834]
Rangahy nianala : fanoto no zaka, maty antoka ny vatsy. [2.653 #2745, 2.415]
Dikanteny frantsayVieillard qui est allé à la forêt : il ne peut porter qu' un pilon et il en est pour ses frais de voyage. [2.415]
Vieux qui va à la forêt chercher du bois à vendre : il en est pour les frais du voyage. [2.415 #1834]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui allaient trafiquer au loin et étaient obligés de dépenser tout leur profit en frais de voyage. [2.415 #1848]
Se disait du gagne-petit dont les bénéfices ne suffisent pas à couvrir les frais du voyage, du commerçant qui va chercher profit au loin et dépense tout en frais de route. [2.415 #1834]

Ohabolana 110Manao tongolo be fofona amin' ny tany. [2.415 #356]
Tongolo maty taho, ka be fofona amin' ny tany. [2.165 #155, 2.558 #4192]
Tongolo tapa-bilany, ka mangidy be fofona. [2.558 #4193]
Tongolo tapa-bilany : mangidy be fofona amin' ny tany. [2.415 #365]
Dikanteny frantsayDes oignons dont la tige est tombée sentent très mauvais dans la terre. Les mauvaises action répandent une mauvaise odeur. [2.165]
Pousser à la révolte ou répandre de faux bruits, c' est comme un oignon qui répand une forte odeur. [2.415 #356]
Trop d' oignons dans la marmite empestent les alentours. [2.415 #365]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui poussent à la révolte ou répandent de faux bruits dans le royaume ou dans une famille. [2.415 #365]

Ohabolana 111Manao vavan' ny maty an-drano, nony afa-doza lasa nitsaitsaika. [2.558 #2021]

Ohabolana 112Mandry atsimon' ny maty. [2.415 #2522]
Dikanteny frantsaySe coucher au sud des morts. [2.415 #2522]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui ne suivaient pas les usages, et de ceux qui étant réduits à la plus extrême misère ne s'occupaient pas des usages. [2.415 #2522]

Ohabolana 113Manongotsongo ny maty malaina handevim-belona. [1.147 #M64]

Ohabolana 114Marary be tsy mitafy : raha tsy matin’ ny aretina, matin’ ny hatsiaka. [2.415 #2805, 2.558 #2130, 2.653 #1629]
Dikanteny frantsayPersonne très malade et qui n'est pas vêtue : si la maladie ne la fait pas mourir, ce sera le froid. [2.415 #2805]
Fanazavana frantsaySe disait des gens destinés à succomber soit à un malheur, soit à un autre. [2.415 #2805]

Ohabolana 115Matahotse ty masoñe ka ta-hikalo ty lohañe. [1.68]
Matin-kavozoa ty masoñe, nefa ta-hikalo ty lohañe. [1.68]
Dikanteny frantsayEffrayé de ses yeux et pourtant vouloir acheter sa tête. [1.68]
Effrayé par ses yeux, il désire cependant en acheter la tête. [1.68]

Ohabolana 116Maty aho basim-badiko : mbola tsy miady, ka lasan' ny azy. [2.415 #5705, 2.653 #1659]
Dikanteny frantsayQue je suis malheureuse pour le fusil de mon mari : avant même la bataille il est pris par les ennemis. [2.415 #5705]
Fanazavana frantsayFemme qui a de petites vues et pense plus au fusil et au dommage matériel qu' à son mari. [2.415 #5705]

Ohabolana 117Maty aho basin' janako : mbola tsy napoakao indray mandeha akory, ka afaka ny sofiny. [2.415 #924, 2.653 #1660]
Dikanteny frantsayQue je suis malheureuse pour le fusil de mon fils : vous ne l' avez pas fait partir une seule fois et déjà le chien est cassé. [2.415 #924]
Fanazavana frantsaySe disait des personnes qui se laissaient absorber par le regret d' une perte matérielle au lieu de penser aux personnes : gens à courte vue, à petites idées. [2.415 #924]

Ohabolana 118Maty aho maso mambako, fa lehibe vao tsy mitafy. [2.558 #2198]

Ohabolana 119Maty am-panadiovana tahaka ny kifafa. [2.558 #2199]
Maty am-panadiovana toy ny kifafa. [2.165 #883]
Dikanteny frantsayMourir en nettoyant, comme le balai. [2.165]
Fanazavana frantsayLe balai s' use à enlever les ordures. Ainsi font les braves gens. [2.165]

Ohabolana 120Maty an-dalana karaha afon-trarongana. [1.147 #M100]

Ohabolana 121Maty an-dazony hoatry ny valala nosamborim-boka. [2.415 #2009]
Maty an-dazony, ohatra ny valala nosamborim-boka. [2.653]
Maty an-dazony, tahaka ny valala samborim-boka. [2.558 #2200]
Matimaty foana tahaka ny valala samborim-boka. [2.558 #144]
Maty tsy amin' ny antony (potsitra) toy ny valala nosamborim-boka. [2.558 #2205]
Dikanteny frantsayMourir d' une mort violente comme la sauterelle saisie par le lépreux. [2.415 #2009]
Fanazavana frantsayIl l' écrase de ses mains difformes et maladroites. [2.415 #2009]

Ohabolana 122Maty an-kanin-kely toa amalona. [2.415 #3033]
Matin-kanin-kely, toa amalona. [2.653 #1677, 2.974 #449]
Dikanteny frantsayMourir par un peu de nourriture, comme une anguille. [2.165]
Pris à l' amorce comme l' anguille. [2.415 #3033]
Victime de sa gourmandise comme l’anguille. [2.974 #449]
Fanazavana frantsayEn mordant à l' appât elle perd la vie. [2.165]
Se disait des personnes qui se laissent prendre leur honneur ou leur vertu pour un peu d'argent, et en général des gens qui s' attiraient des malheurs pour une chose qui n'en valait pas la peine. [2.415 #3033]

Ohabolana 123Maty an-tsafo-dambo : maty tsy miteny. [1.147 #M98]

Ohabolana 124Maty an-tsoron' aina. [2.415 #2871]
Dikanteny frantsayMourir à la fleur de l' âge, c' est la vie offerte en sacrifice. [2.415 #2871]

Ohabolana 125Maty foana, hoatry ny mamelon-jaza boka : miandry izay hahalehibiazany, kanjo nilaozany nanala rantsana. [2.415]
Maty foana, ohatra ny mamelon-jaza boka miandry izay hahalehibiazany, kanjo nilaozany nanala-rantsana. [2.653]
Maty foana ohatra ny mitaiza zaza boka : miandry izay hahalehibeazany kanjo nilaozany nanala rantsana. [2.558]
Dikanteny frantsayPeiner pour rien, comme celui qui élève un enfant lépreux : on attend qu' il grandisse et il est en train de perdre ses doigts. [2.415 #2010]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui travaillent en pure perte. [2.415 #2010]

Ohabolana 126Maty foana karaha aomby nangalan-doza. [1.147 #M97]

Ohabolana 127Maty indray mandeha leo ihany, fa ny fanindroany no tsy tanty. [2.974 #367, 2.653]
Dikanteny frantsayMourir une fois passe : mais deux fois, c’est trop. [2.974 #367]

Ohabolana 128Maty mahareny karaha tadinin’ aomby. [1.147 #M95]

Ohabolana 129Maty mamela mamy toy ny renitantely. [2.415 #3176]
Dikanteny frantsayLe défunt qui laisse des douceurs est semblable à l' abeille qui laisse du miel. [2.415 #3176]

Ohabolana 130Maty manao soa izy, mandefitra vao vaky loha. [2.165 #392, 2.415 #5957]
Maty manao soa izy, mandefitra vao vaky loha toa fantaka. [2.558 #2204]
Dikanteny frantsayIl est mort en faisant du bien, il a plié avant de se briser. [2.165]
Il meurt en faisant le bien, il plie avant de se briser. [2.415 #5957]

Ohabolana 131Maty mangina toa afon' ampombo. [2.558 #2206]
Maty mangina toy ny otrik' afo. [2.653 #1665, 2.165]
Maty mangina toy ny otrik' afon' ampombo. [2.415 #6453]
Dikanteny frantsayMourir seul et en secret comme le feu de son, conservé sous la cendre. [2.415 #6453]
Mourir silencieusement comme du feu sous la cendre. [2.165]
Fanazavana frantsayAffaire dont on ne parle pas. [2.415 #6453]
Se disait en parlant des disputes ou procès qui finissent tranquillement, comme un feu qui s' éteint; des procès de pauvres gens qui n' avaient pas le moyen d' acheter les juges et qui étaient ainsi "maty" ou vaincus et devaient se taire, tandis que leurs adversaires célébraient bruyamment leur victoire. [2.165]

Ohabolana 132Maty ny mpiambina, ka tsy misy mpitomany alina. [2.415 #2872]
Maty ny mpiambina ka tsy misy mpitomany ny alina. [2.558 #2207]
Maty ny mpiamhina, ka tsy misy mpitomany alina. [2.653 #1666]
Dikanteny frantsayLe veilleur de nuit est mort, et il n' y a pas de pleureuses de nuit. [2.415 #2872]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait quand il n' y avait pas réciprocité. [2.415]

Ohabolana 133Matin' ny ebo ka ataon' ny alahelo mitokiky. [2.558 #2181]
Matin' ny ebo kely ka ataon' ny alahelo mitakiky. [2.165 #1478]
Dikanteny frantsayAyant, par vanité, dépensé ce qu' il avait, il est plongé dans la pauvreté. [2.165]

Ohabolana 134Matin' ny tendany ka. [2.415 #4245]
Dikanteny frantsayQui meurt étouffé par son propre gosier. [2.415 #4245]
Fanazavana frantsaySe disait des gens pris en flagrant délit, et aussi des gourmands. [2.415 #4245]

Ohabolana 135Maty no ho velona. [2.415 #2810]
Dikanteny frantsayIl revient des portes de la mort. [2.415 #2810]
Fanazavana frantsaySe disait de celui qui avait échappé à un grand danger. [2.415 #2810]

Ohabolana 136Maty tsy alevin-kavana, tahaka ny amboa. [2.558 #2208]
Maty tsy alevin-kavana, toy ny amboa. [2.165 #2136, 2.415 #2873, 2.653 #1667]
Dikanteny frantsayMourir, et ne pas être enterré par ses parents, comme un chien. [2.165]
Mourir sans être enterré par ses parents, c' est mourir comme un chien. [2.415 #2873]

Ohabolana 137Maty tsy antonony ohatra ny reniakoho nosingora-mahazaka. [2.558]
Maty tsy antonony, toy ny reny akoho nosongira-mahazaka. [2.653 #1668]

Ohabolana 138Maty tsy atrehin-kavana toy ny adrisa, ka mamikitra ahitra irery. [2.415 #2874]
Ny lozabe maty tsy atrehin-kavana dia toy ny adrisa, ka mamikitra ahitra irery. [2.165 #384]
Dikanteny frantsayLes hommes cruels meurent sans que leurs parents soient là, comme les sauterelles adultes qui mordent l' herbe seules. [2.165]
Mourir hors de la présence des parents, c' est mourir comme la sauterelle adrisa qui meurt solitaire en se cramponnant à l' herbe. [2.415 #2874]

Ohabolana 139Maty tsikelikely toy ny aretin-dRenivalala. [2.415 #2811, 2.653 #1669]
Dikanteny frantsayDépérir insensiblement, comme dans la maladie de Renivalala. [2.415 #2811]

Ohabolana 140Maty tsy mahay maty fa ny lambamena no fenoin-doto. [2.558 #2210]

Ohabolana 141Maty tsy miteny. [2.415 #3177]
Dikanteny frantsayÊtre condamné, sans avoir parlé pour se défendre. [2.415 #3177]
Fanazavana frantsayL' expression : mort sans parler ou sans crier, s' appliquait aux hommes ou animaux étranglés sans pouvoir crier. [2.415 #3177]

Ohabolana 142Maty vao lanjaina toy ny mpanarivo mahihitra. [2.415 #2304]
Dikanteny frantsayAttendre d'être mort pour se faire porter comme le richard trop avare. [2.415 #2304]

Ohabolana 143Maty vao mahafaty toa bala. [2.558 #2211]

Ohabolana 144Maty vao manakora tahaka ny katsaka voaendy. [2.558 #2213]
Maty vao manakora, toy ny endin-katsaka. [2.415 #2812, 2.653 #1671]
Dikanteny frantsayCrier en mourant, comme une grillade de maïs. [2.415 #2812]

Ohabolana 145Maty vao mizara efatra hoatry ny tandrok' omby. [2.415 #2875]
Maty vao mizara efatra, ohatra ny tandrok’ omby. [2.653]
Maty vao mizara efatra toa tandrok' omby. [2.558 #2212]
Dikanteny frantsayC' est une fois mort qu' il se partage en quatre comme les comes du boeuf. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait du partage après la mort. [2.415 #2875]

Ohabolana 146Maty voay an-tsiranana : mandry mihomakomaka. [1.147 #M96]

Ohabolana 147Miangatra kosa ny velona raha ny maty no anaterana afo! [2.558]
Miangatra kosa ny velona raha ny maty no aterana afo. [2.415 #2765]
Miangatra kosa ny velona raha ny maty no ateran' afo. [2.165 #2116]
Dikanteny frantsayLes vivants se moquent si c' est aux morts qu' ils apportent du feu. [2.165 #2116, 2.415 #2765]

Ohabolana 148Mianiana tsy to mandrakariva, ka matin' ny anian-dava. [2.415 #4205]
Dikanteny frantsayFaiseur de faux serments finit, tôt ou tard, par en être étranglé. [2.415 #4205]

Ohabolana 149Mihinjihinjy hoatry ny andevolahy maty anaka. [2.415 #5558]
Mihinjihinjy ohatra ny andevolahy maty anaka. [2.165]
Dikanteny frantsayRaide comme un esclave dont l' enfant vient de mourir. [2.415 #5558]
Se raidir comme un esclave dont l’enfant vient de mourir. [2.165]
Fanazavana frantsayContrairement aux autres il ne verse pas de larmes. [2.165]
L' esclave ne pleure pas. [2.415 #5558]

Ohabolana 150Milambam-bary hoatry ny aretin' Imamo, ka ny sisa tsy maty be kibo. [2.415 #2881]
Milambam-bary, ohatra ny aretin’ Imamo, ka ny aisa tsy maty be kibo. [2.653]
Milambam-bary ohatra ny aretin' Imamo, ka ny sisa tsy maty be kibo. [2.558]
Dikanteny frantsayGrande mortalité à la façon du riz couché à terre par le vent ou la pluie : c' est comme dans l' épidémie qui a frappé les gens de l'Imamo et ceux qui ne meurent pas deviennent ventrus. [2.415 #2881]
Fanazavana frantsayAllusion à une grande épidémie qui avait eu lieu dans l'Imamo. [2.415 #2881]

Ohabolana 151Minia maty ho maimbo. [2.165 #888, 2.415 #3039, 2.558 #154, 2.653 #1798]
Dikanteny frantsayMourir délibérément pour devenir infect. [2.415 #3039]
Vouloir la mort et la corruption. [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. se précipiter à sa perte. [2.165]
Courir délibérément au déshonneur. [2.415 #3039]

Ohabolana 152Miomàna hianareo manana omby, fa ny mahery mandeha aza matin' ny sasany, hoy Rafotsibe maty kary. [2.558 #2358]

Ohabolana 153Misarotro ny mahamenatra ka matin' ny mahatahotra. [2.165 #1049]
Dikanteny frantsayÊtre protégé d' une chose honteuse et mourir d' une chose effrayante. [2.165]

Ohabolana 154Mitan-droa hoatry ny omby kambana : velona, ambin-karena ; maty, ambin-kanina. [2.415 #2213]
Mitan-droa ohatra ny omby kambana : velona ambin-karena, maty ambin-kanina. [2.653, 2.558]
Ondry manao kambana : velona ambin-karena, maty ambin-kanina. [2.558 #3462]
Dikanteny frantsayDouble bien comme une vache qui a mis bas deux veaux en même temps : s' ils vivent c' est un surcroît de fortune ; s' ils meurent c' est un surcroît de nourriture. [2.415 #2213]
Fanazavana frantsaySe disait d' une bonne aubaine. [2.415 #2213]

Ohabolana 155Mitombo maty hoatry ny laveno-mololo. [2.415 #2884]
Mitombo maty, ohatra ny laveno-mololo. [2.653]
Mitombo maty tahaka ny laveno-mololo. [2.558 #2467]
Mitombo maty toy ny laveno-mololo. [2.165 #2122]
Dikanteny frantsayCroître par la mort comme les cendres de la paille. [2.415 #2884]
S' augmenter par la mort comme les cendres de la paille. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe s' appliquerait, par ex, à un commerçant qui s' enrichirait au péril de sa vie en se rendant, pour son commerce, dans des pays très malsains. [2.165]
Se disait de ceux qui font fortune au péril de leur vie. [2.415 #2884]

Ohabolana 156Mitsaha-pilana hoatry ny mpivaro-baliha maty vady. [2.415 #2214]
Mitsaha-pilana ohatra ny mpivaro-baliha maty vady. [2.653, 2.165, 1.1]
Mitsaha-pilana tahaka ny mpivaro-baliha maty vady. [2.558 #2492]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona izay voatery tsy fidiny hifanona amin' ny raharaha fanaony (ny mpivaro-baliha matetika dia tsy maintsy mitendritendry ny valihany roba hahahenoan' ny mpividy ny feony; tsy afaka hanao izany anefa Izy raha maty vady satria misaona). [1.1]
Enti-milaza ny olona mijanona tsy fidiny amin' ny asa fanaony. [1.1]
Enti-milaza olona voatery nijanona tsy fidiny amin' ny raharaha fivelomany fa nisy nahazo azy mifanohitra indrindra amin' io asany io. [1.1]
Dikanteny frantsayCelui qui ne cherche plus à s' enrichir est semblable au marchand de guitares qui cesse son métier, parce qu' il est devenu veuf et que son deuil l' empêche de vendre des instruments de musique. [2.415 #2214]
Cesser son commerce, comme un marchand de "valiha" qui vient de perdre sa femme. [2.165]
Fanazavana frantsayCelui qui vend ces instruments est obligé d' en jouer pour montrer leurs qualités; mais quand sa femme est morte, il cesse de jouer - donc de vendre - car autrement il aurait l'air de se réjouir. [2.165]
Se disait des gens cessant leur métier ou se contentant de leur acquis. [2.415 #2214]

Ohabolana 157Mpamosavy namosavy boka, ka matin' ny olon-dratsy ny olon-tsy vanona. [2.165]
Mpamosavy namosavy boka: matin’ ny olon-dratsy ny olon-tsy vanona. [2.653 #1953]
Dikanteny frantsayQuand un sorcier jette un sort à un lépreux (et cause ainsi sa mort), l' infirme est tué par le méchant. [2.165]

Ohabolana 158Mpanan-karena mahihitra : maty vao ambony bao. [2.558 #2573]
Mpanan-karena mahihitra : maty, vao misy mpilanja. [2.653 #1957, 2.974 #2]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa tsy mba tia mandany vola hampiadanan-tena ny mahihitra ka rehefa maty ndeha halevina vao mba misy mpilanja. [1.1]
Dikanteny frantsayRiche qui est avare : il attend d' être mort pour se faire porter. [2.415 #2310]
Un riche avare : n’a des porteurs qu’une fois mort. [2.974 #2]

Ohabolana 159Mpanan-karenan' Ambohitsilazaina : maty vao hita trosa. [2.558 #2576]

Ohabolana 160Mpanarivo maty vorombe, malahelo maty ganagana, mpamosavy maty vorondolo : samia mihinana ny azy rahavana. [2.558 #2582]

Ohabolana 161Mpandranto be trosa : mibehana amim-pahavelomana fa maty vao hita kilema. [2.558 #2587]
Mpandrato be trosa : maty vao hita kilema. [2.653 #1966]

Ohabolana 162Mpanompo diso vozon-kena ka aleo maty toy izay very anjara. [2.558 #2598]

Ohabolana 163Mpikendry mati-mpitifitra. [2.653 #1984]
Mpikendry voan' ny mpitifitra. [2.558 #2618]

Ohabolana 164Nahatsiaro ny tsipak’ adrisa aho: maty aho dakan-janako. [2.653 #2020]
Nahita ny tsipak' adrisa aho ka nahatsiaro ny diamangan-janako ! [2.558 #2657]

Ohabolana 165Nahoana no ho maty volon' ny ratsy, ka ny soa no ampanirina? [2.165]
Nahoana no maty volon’ ny ratsy, ka ny soa no atao saikiny ? [2.415 #3045, 2.558 #180, 2.653 #2052]
Dikanteny frantsayPourquoi se laisser prendre par les belles apparences et faire peu de cas de ce qui est vraiment bon? [2.165]
Pourquoi vous laissez-vous séduire par l' apparence du mal? il faut faire le bien tous les jours. [2.415 #3045]

Ohabolana 166Nandrasan-kanirina vao nampivandravandra. [1.1]
Nandrasan-kanirina vao nampivandravandra ny maty. [2.558 #2747]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona nantenain-kanasoa na hanamboatra toe-javatra nefa vao mainka koa nanimba. [1.1]

Ohabolana 167Na tsy hitahy aza ny maty, ranomaso va tsy hirotsaka ? ary na tsy hino aza ny velona, kabary va tsy hatao ? [2.165 #2007, 2.415 #4779]
Na tsy hitahy aza ny maty, ranomaso ve tsy harotsaka! [2.558]
Dikanteny frantsayAlors même que les morts ne vous protégeraient pas, ne faut-il pas pleurer ? alors même que les vivants ne vous croiraient pas, ne faut-il pas parler publiquement ? [2.415 #4779]
Lors même que les morts ne vous béniraient pas n' en faut-il pas moins pleurer? et lors même que les vivants ne croiraient pas à vos paroles, ne faut-il pas moins les proclamer publiquement? [2.165]

Ohabolana 168Ny akoho no maty dia tenieranan' ny mpivady. [2.558 #2840]

Ohabolana 169Ny anankiray maty anaka, ary ny anankiray miova fono, koa tsy miova ny zaza, fa ny fono no miova. [2.165 #2117]
Dikanteny frantsayL' un a un enfant mort, un autre change son enveloppe; ainsi l' enfant n' a pas changé, ce n' est que l' enveloppe qui a changé. [2.165]

Ohabolana 170Ny arivo lahy tsy maty indray andro. [2.165 #2098, 2.653 #2181]
Dikanteny frantsayUn millier d' hommes ne meurent pas tous en un jour. [2.165 #2098]

Ohabolana 171Ny boka indray no mahantra: velona, tsy iray trano; maty tsy iray fasana. [2.165 #2030]
Ny boka indray ve no tsy hahantra : velona tsy miray trano aman-kavana, raha maty tsy miray fasana amim-pianakaviana. [2.558 #2923]
Dikanteny frantsayQue les lépreux sont donc malheureux: vivants, il ne partagent pas la maison (de la famille): morts, ils ne partagent pas le tombeau! Les lépreux ne sont pas ensevelis dans le tombeau de famille, mais dans un tombeau à part. [2.165]

Ohabolana 172Ny fihavanana hoatry ny landy : maty isika, ifonosana ; velona itafiana ; ka ny madilana harahim-panondro. [2.415 #5295]
Ny fihavanana ohatra ny landy: maty isika, ifonosana; velona, itafiana; ka ny madilana harahim-panondro. [2.653]
Ny fihavanana sahala amin' ny landy : maty ifonosana, velona itafiana ary ny madilana arahim-panondro. [2.558 #192]
Dikanteny frantsayLes bonnes relations sont comme la soie : à la mort nous en sommes enveloppés, pendant la vie nous en sommes revêtus, aussi quand il y a un rétrécissement au milieu, un fil qui va se rompre, il faut y mettre le doigt pour fortifier. [2.415 #5295]
Fanazavana frantsayIl faut entretenir et fortifier les bonnes relations. [2.415 #5295]

Ohabolana 173Ny hafaditra ny marary ka tsisy, fa ny halofo ny maty ka misy. [1.147 #N9]

Ohabolana 174Ny hambohambo sarotra atao, ka tanio, fa zaza maty, fa toe-tarehy hitan’ olona ihany. [2.415 #1529, 2.653]
Ny hambohambo sarotra atao, ka tanio fa zaza maty, fa toe-tarehy niaraha-nahita. [2.558 #3024]
Dikanteny frantsayIl est difficile de le vanter sur ce qu'il n'a pas ; cependant pleurez cet enfant, car il est mort, et pour ce qui est de la beauté de son visage tout le monde peut la voir. [2.415 #1529]
Fanazavana frantsayParoles de lamentations à la mort d' un enfant : on disait toujours qu' il était beau. [2.415 #1529]

Ohabolana 175Ny hanongotsongoana ny maty, ny hanirim-belona no tsy tanty. [2.558 #3031]

Ohabolana 176Ny lozabe maty tsy atrehin-kavana. [2.558 #3087]

Ohabolana 177Ny mahay rano ihany no maty an-drano. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-mampitandrina fa izay matoky ny fahaizany ihany no mety hiharam-pahavoazana, fa izay tsy mahay kosa mipetraka amin' ny tsy fahaizany ka tsy maninon-tsy maninona. [1.1]
Raha misy rano lalina, tsy ny tsy mahay milomano akory no sahy hiroboka, fa ny mahay ihany, ka amin' izany no mety hahafaty ny mahay rano. [1.1]

Ohabolana 178Ny manan' omby ihany no maty omby. [2.558 #3104]

Ohabolana 179Ny manjaka tsy mba namana ; raha diso aminy, maty ; ny lalana no namany. [2.415 #233]
Dikanteny frantsayLe souverain n' a pas son égal ; quiconque l' offense gravement, meurt ; il ne connaît d' égal que la loi. [2.415 #233]

Ohabolana 180Ny marina toy ny tsiriry anaty harefo, ka tsy maty fa malazo. [2.558 #3126]
Ny marina toy ny tsiriry anaty harefo, tsy maty fa malazo. [2.415 #2966, 2.165]
Toy ny tsiriry anaty harefo : malazo fa tsy maty. [2.415 #6388]
Dikanteny frantsayC' est comme l' herbe tsiriry au milieux des joncs harefo : elle est sèche mais elle n' est pas morte. [2.415 #6388]
Les hommes justes sont comme l' herbe tsiriry au milieu des joncs : ils ne meurent pas, il ne font que se faner. [2.415 #2966]
Les justes sont comme l' herbe "tsiriry" au milieu des joncs: ils ne périssent pas, mais se fanent seulement. [2.165]
Fanazavana frantsayCette herbe est très vivace. Se disait des gens opiniâtres. [2.415 #6388]

Ohabolana 181Ny marina tsy mba maty []
Tsy maty ny marina. [2.415 #2980]
Dikanteny frantsayLe juste ne meurt pas. [2.415 #2980]

Ohabolana 182Ny maty aza, raha mbola tsy very ny saina ka tsy miongana ny fanahy, dia mbola mahalala menatra. [2.415 #6461]
Dikanteny frantsayLes morts eux-mêmes tant que leur esprit n' est pas égaré, et que leur âme n' est pas abattue, connaissent encore la honte. [2.415 #6461]

Ohabolana 183Ny maty aza te-ho maro. [2.558 #3132, 2.653]
Ny maty aza te-ho maro, ka indrindra isika velona. [2.415 #2901]
Dikanteny frantsayLes morts eux-mêmes appellent les vivants au tombeau pour augmenter leur nombre ; à plus forte raison, nous qui sommes vivants devons-nous aimer la société. [2.415 #2901]
Même les morts désirent être nombreux. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe montre combien les Malgaches sont sociables. [2.165]
Ces paroles se disaient aux misanthropes et à ceux qui nourrissaient de la haine contre quelqu' un. [2.415 #2901]

Ohabolana 184Ny maty fonosin-dambamena, ary ny velona arahim-potsimbary. [2.653]

Ohabolana 185Ny maty handry toy ny vovoka, fa ny velona hihinana toy ny olona. [2.165 #2114]
Ny maty handry toy ny vovoka, fa ny velon-kihinana tahaka ny olona. [2.653 #2340]
Ny maty handry toy ny vovoka, fa ny velon-kihinana tahaky ny olona. [2.415 #1679]
Ny maty nandry toy ny vovoka, ny velona hihinana tahaka ny olona. [2.558 #3133]
Dikanteny frantsayLes morts dormiront comme la poussière mais les vivants mangeront comme des hommes. [2.415 #1679]
Les morts reposeront comme la poussière, mais les vivants mangeront comme des hommes. [2.165 #2114]
Fanazavana frantsayIl faut profiter de la vie. [2.415 #1680]

Ohabolana 186Ny maty indray mandeha leo ihany, fa ny maty indroa no tsy tanty. [2.415 #2902]
Ny maty indray mandeha leo ihany, fa ny maty indroa no tsy telina. [2.415 #2902]
Dikanteny frantsayMourir une fois est supportable, mais mourir pour la seconde fois est intolérable. [2.415 #2902]
Fanazavana frantsayCe proverbe était dit par ceux qui perdaient un procès ou avaient malheur sur malheur. [2.415 #2902]

Ohabolana 187Ny maty mihaona aman-kavana, ny velona mihaon-drahateo. [2.558 #3134]

Ohabolana 188Ny maty misy fanovany, ary ny velona manan-tandindona, fa iterahan' ny olona ho solony. [2.415 #6243]
Dikanteny frantsayLes morts ont des successeurs et les vivants reproduisent leurs images en enfantant des remplaçants. [2.415 #6243]

Ohabolana 189Ny maty no mampalahelo, fa ny volomason’ ny velona mitsiratsiraka ihany. [2.415 #2645, 2.558 #3135, 2.653]
Dikanteny frantsayCe sont les morts qui sont à plaindre, et ce sont les vivants qu' à force de pleurer ont les cils dressés en petits brins. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait aux affligés. [2.415 #2645]

Ohabolana 190Ny maty no resy, fa ny velona manao tondra-dro. [2.165 #2119, 2.415 #1680, 2.653, 2.558]
Dikanteny frantsayLes morts sont (comme) des vaincus, mais les vivants font de grands festins. Il faut jouir de la vie. [2.165 #2119]
Les morts sont des vaincus, mais les vivants mangent du riz inondé de jus. [2.415 #1680]
Fanazavana frantsayIl faut profiter de la vie. [2.415 #1680]

Ohabolana 191Ny maty no tsara levenana, ny velona no mifankatia. [2.558 #3137]

Ohabolana 192Ny maty no tsy alevina alahady, dia ny velona no tandrovina. [2.558 #3138]
Ny maty no tsy alevina Alahady, ny velona no tandrovina. [2.653 #2343]
Ny maty no tsy alevina alakamisy, ny sisa velona matahotra sao misy maty indray. [2.415 #2903]
Ny maty no tsy alevina alakamisy sy alahady, ny velona no tandrovina. [2.165 #69, 2.415 #2904]
Raha mandevina alahady, malady maty ny velona. [2.415 #2914]
Raha mandevina alakamisy, misy maty indray ny velona. [2.415 #2915]
Dikanteny frantsayQuand on ensevelit le jeudi, il y a d' autres morts. [2.415 #2915]
Quand on enterre le dimanche, les vivants meurent vite. [2.415 #2914]
S' il ne faut pas enterrer les morts le jeudi, c' est parce que les vivants craignent qu' il y ait d' autres morts. [2.415 #2903]
S' il ne faut pas enterrer les morts le jeudi et le dimanche, c' est pour épargner les vivants. [2.415 #2904]
Si l' on n' enterre les morts ni le jeudi ni le dimanche, c' est parce qu' il faut penser aux vivants. [2.165]
Fanazavana frantsayCette croyance superstitieuse était fondée sur un jeu de mot, le mot jeudi en malgache pouvant signifier : un parti, il y en aura d'autres. [2.415 #2903]
Croyance superstitieuse fondée sur le jeu de mots entre alahady et malady, dimanche et vite. [2.415 #2914]
Croyance superstitieuse fondée sur le jeu de mots entre alakamisy et ka misy, jeudi et il y a. [2.415 #2915]
Les Malgaches craignaient la mort : ils disaient en faisant des jeux de mots superstitieux : les vivants meurent vite si on enterre le dimanche, et il y a des morts quand on ensevelit le jeudi. [2.415 #2904]
On pensait qu' en ensevelissant ces jours-là on augmentait les décès en répandant la maladie. [2.165]

Ohabolana 193Ny maty tsy mandry ama-nenina. [2.165 #2124, 2.558 #3139]
Ny maty tsy miandry ama-nenina. [2.415 #6426, 2.653 #2344]
Dikanteny frantsayIl faut enterrer quelqu' un de façon à ne pas en avoir de regrets. [2.165]
Les morts n' attendent pas avec amertume. [2.415 #6426]
Fanazavana frantsayC. à. d. il faut le faire aussi convenablement que possible et selon son rang. [2.165]
Ils sont en repos. [2.415 #6426]

Ohabolana 194Ny maty tsy miandry manenona. [2.165 #2125, 2.415 #2905]
Dikanteny frantsayLes morts n' attendent pas qu' on ait fini de tisser le linceul. [2.415 #2905]
Un mort ne peut pas attendre qu' on ait fini de tisser (son linceul). [2.165 #2125]

Ohabolana 195Ny matory naman' ny maty; ny takona naman' ny jamba. [2.165]
Ny matory naman' ny maty, ny takona naman' ny jamba, ary ny jamba moa jamba rahateo. [2.558 #3131]
Ny matory, naman' ny maty ; ny takona, naman' ny jamba ; ny jamba, jamba rahateo. [2.415 #2159, 2.653 #2337]
Dikanteny frantsayCelui qui dort ressemble à un mort, celui qu' on empêche de voir ressemble à un aveugle, l' aveugle est déjà aveugle. [2.415 #2159]
Ceux qui dorment ressemblent aux morts; ceux qui sont cachés (c. à. d. absents) ressemblent aux aveugles. [2.165]
Fanazavana frantsayLes premiers n' entendent et ne voient rien; les seconds, étant absents, ne voient rien non plus de ce qui se passe. [2.165]
Manière de dire que le sommeil est l' image de la mort. [2.415 #2159]

Ohabolana 196Ny nambolena tsy naniry, ny nasosoka maty maso. [1.147 #N10, 2.653]

Ohabolana 197Niolaka ny vato aho novatoiny, niolaka ny hazo aho nohazoniny, maty Ikakibe vao navelany aho. [2.653 #2104, 2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayJe me suis réfugié derrière un rocher, et il a m' a saisi; je me suis réfugié derrière un arbre, et il m' a retenu: il a fallu que mon grand-père meure pour qu' il me lâche. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe repose sur deux jeux de mots qu' il est impossible de rendre en français. [2.165]

Ohabolana 198Ny olo-marina toy ny ombalahy ampandronjinana : tsy folaka anio, tsy maty mandrakizay. [2.415 #2968]
Ny olona marina toy ny ombalahy ampandronjinana: tsy folaka anio, tsy maty mandrakizay. [2.165]
Dikanteny frantsayGens honnêtes : ils sont comme les taureaux que l' on pousse au combat : pas vaincus aujourd' hui, jamais tués. [2.415 #2968]
Les honnêtes gens sont comme les taureaux que l' on pousse dans le combat: ils ne sont pas vaincus aujourd' hui, et ils ne sont jamais tués. [2.165]

Ohabolana 199Ny olombelona tsy mba maty raha tsy amin' ny tononandro nahaterahany. [2.415 #2907]
Dikanteny frantsayLes hommes ne meurent qu'au jour qui a été fixé par le destin de leur naissance. [2.415 #2907]
Fanazavana frantsayLes Malgaches étaient fatalistes. [2.415 #2907]

Ohabolana 200Ny omby matin' ny taviny, ny hazo lavon' ny hitsiny. [2.415 #2646, 2.653 #2378]
Ny omby no matin' ny taviny, ary ny hazo no lavon' ny hitsiny. [2.558 #3194]
Dikanteny frantsayLes boeufs sont tués parce qu' ils sont gras, et les arbres abattus parce qu' ils sont droits. [2.415]
Fanazavana frantsayLe sens est que ni l' or ni la grandeur ne rendent heureux. [2.415 #2646]

Ohabolana 201Ny omby tsy maty tsy amy ny tendany, ary ny hazo tsy maty tsy amy ny fotony. [2.653 #2380]
Ny omby tsy maty tsy amin' ny tendany ary ny hazo tsy maty tsy amin' ny fotony. [2.415 #2647, 2.558 #3198]
Dikanteny frantsayLe boeuf ne meurt que par la gorge, et l' arbre par la racine. [2.415]
Fanazavana frantsayLe sens est qu'on est victime de ses propres actions ou paroles. [2.415 #2647]

Ohabolana 202Nisara-maina, tahaka ny mpanan-karena maty mahihitra. [2.558 #2790, 2.653 #2105]
Nisara-maina, tahaky ny mpanan-karena maty mahihitra. [2.415 #2316]
Dikanteny frantsaySe séparer sans profit comme le riche qui est mort dans son avarice. [2.415 #2316]
Fanazavana frantsayIl n'a pas profité de ses biens. [2.415 #2316]

Ohabolana 203Ny sitran-tsy miody mba tsara ihany. [2.165 #2090, 2.415 #2816]
Ny sitran-tsy miody mba tsara ihany, fa ny maty tsy vita ala nenina dia avo telo heny ny alahelo. [2.558]
Dikanteny frantsayIl est bon de guérir sans prendre de remèdes. [2.415 #2816]
Il n' est pas mauvais de guérir sans prendre de remèdes. [2.165]

Ohabolana 204Ny tany vadiben' i Zahanary: mihary ny velona, manotrona ny maty. [2.415 #45]
Ny tany vadibeny Zanahary: mihary ny velona, manotrona ny maty. [2.653]
Ny tany vadiben-Janahary : mihary ny velona, manotrona ny maty. [2.558 #3263]
Dikanteny frantsayLa terre est la première épouse de Dieu : elle nourrit les vivants et les morts, elle les serre dans ses bras. [2.415 #45]
Fanazavana frantsayCe proverbe sakalava était fort connu en Imerina ; comparaison avec la première femme d'un polygame : c' était elle qui avait soin des biens de la maison. [2.415 #45]

Ohabolana 205Ny velona tsy ampanompoina, ary ny maty tsy avarina aman-tany. [2.415 #2912]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas réduire à l' esclavage les vivants, mais il ne faut pas non plus jeter les morts en terre sans linceul de soie rouge. [2.415 #2912]
Fanazavana frantsaySe disait des dépenses des funérailles qui doivent être convenables, sans toutefois couvrir de dettes les parents, au risque de les faire tomber en esclavage pour dettes. [2.415 #2912]

Ohabolana 206Ny voalavo no mahazo homana entana, ny jiro no maty takariva. [2.415 #4312, 2.653 #2483]
Dikanteny frantsaySi les rats peuvent ronger les paquets, c' est que la chandelle est éteinte dès la tombée de la nuit. [2.415 #4312]
Fanazavana frantsayIl faut prendre ses précautions contre les voleurs. [2.415 #4312]

Ohabolana 207Nony tsy maty Ikakibe, nanan-dray roa aho. [2.415 #5565]
Dikanteny frantsaySi mon grand-père n' était pas mort j'aurais deux pères. [2.415 #5565]
Fanazavana frantsayOn serait heureux si on avait tout à souhait. [2.415 #5565]

Ohabolana 208Ohatra ny akoho nafofoka : maty fa tsy nahaleo ny marary. [2.558]

Ohabolana 209Ombilahy misalovan-kosy, ka maty mamefy ny longo. [2.165 #2287]
Ombilahy misalovan-kosy : maty mamefy ny longo. [2.558 #3415, 2.653 #2562]

Ohabolana 210Omby maty anaka: izay ahafatesan’ ny zanany itomaniany azy. [2.415 #6377, 2.558 #3436, 2.653 #2550]
Omby maty zanaka, ka izay ahafatesany itomaniany azy. [2.165 #2107]
Dikanteny frantsayUne vache dont le veau a péri: là où il a péri là elle le pleure. [2.165]
Vache dont le veau meurt : là où son veau meurt, là elle le pleure. [2.415 #6377]
Fanazavana frantsayElle s' obstine à le pleurer sur place. [2.415 #6377]

Ohabolana 211Omby maty anaka : raha tsy aseho ny lohany, tsy mamoy ny reniny. [2.558 #220]
Omby maty anaka : raha tsy aseho ny lohany, tsy mety mamoy ny reniny. [2.653 #2551, 2.415]
Dikanteny frantsayVache dont le veau meurt : si on ne lui montre pas la tête du veau, la mère ne l' abandonne pas comme mort. [2.415 #6378]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui sont tenaces dans leurs espérances malgré tout ce qu' on leur dit. [2.415 #6378]

Ohabolana 212Omby maty an-tsena: ny mahia manana adidy, ary ny matavy manana antsa. [2.653 #2552]
Omby maty an-tsena : ny mahia manana adidy, ny matavy manana antsa, (tsiny). [2.558 #221]

Ohabolana 213Omby maty tsy maharo lalitra. [2.415 #2913, 2.558 #222, 2.653 #2553]
Dikanteny frantsayUn boeuf mort ne peut même pas chasser les mouches. [2.415]
Fanazavana frantsayAprès la mort on ne peut plus rien. [2.415 #2913]

Ohabolana 214Ondry homan-ketsa : maty homana ny meva. [2.653]
Ondry homan-ketsa : maty homana ny soa. [2.415 #2233, 2.653]
Ondrilahy homan-ketsa : maty homana ny soa. [2.558 #3452]
Dikanteny frantsayBrebis qui mange des plants de riz : elle meurt de manger ce qui est bon. [2.415 #2233]
Fanazavana frantsayLe maître des plants de riz l' assomme sur place ; sens : bien mal acquis ne profite pas, on est puni par où on a péché. [2.415 #2233]

Ohabolana 215Ondrilahy tsara toetra : sady be mangy no lava hofaka; ka manatrika, matin’ ny manginy; miamboho, matin’ ny hofany. [2.415 #2234, 2.558 #3455, 2.653 #2581]
Dikanteny frantsayBélier de belle apparence : il a la nuque charnue et la queue longue et grosse ; s' il regarde en face on le tue à cause de la grosseur de sa nuque ; et s' il se retourne on le tue à cause de sa queue. [2.415 #2234]
Fanazavana frantsaySe disait des gens victimes de leur prospérité et de leurs biens. [2.415 #2234]

Ohabolana 216Ondry mahia maty anaka : misikin-kamoy hanatavy tena. [2.415 #2652, 2.558 #3461, 2.653]
Dikanteny frantsayBrebis maigre dont l' agneau est mort : elle se résigne à cette perte pour s' engraisser. [2.415 #2652]
Fanazavana frantsayA quelque chose malheur est bon. [2.415 #2613]

Ohabolana 217Ondrin' Ibesa : raha maty soloana, raha miteraka tsy omena azy ny zanany. [2.558 #3457, 2.653]

Ohabolana 218Ovin-dRamarosikina : tondrahana orana vao maty fotsy, sokirina vao mihamaitso. [2.415 #6002, 2.653 #2587]
Dikanteny frantsayPommes de terre de Ramarosikina : lorsque la pluie les arrose, elles s' étiolent, et lorsqu' on arrache des tubercules avec une pointe sans arracher la plante, elles reverdissent. [2.415 #6002]
Fanazavana frantsaySe disait des personnes qu' il ne fallait pas traiter avec trop d' égards si on voulait obtenir. [2.415 #6002]

Ohabolana 219Pañarivo mahetsy ka maty voho misy pilanja. [1.68]
Dikanteny frantsayUn riche avare : il n'a des porteurs qu'une fois mort. [1.68]

Ohabolana 220Papango maty, vorom-boafandrika; mataho-tody aho, fa vorom-boavono. [2.165 #1051]
Dikanteny frantsayUn milan mort, un oiseau pris au piège; je crains (pour vous, qui m' avez fait du mal) le châtiment, car je suis un oiseau tué. [2.165]

Ohabolana 221Rafotsibe manara-moron-drano ka tsy mahazo, dia miroboka ka maty nandimby ananana. [2.415 #1900]
Dikanteny frantsayVieille qui suit le bord de l' eau pour pêcher ; ne prenant rien, elle se met à l' eau pour poursuivre les poissons, elle se noie et devient la proie de ceux qu' elle voulait manger. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des plaideurs qui perdaient leurs biens dans les procès où ils voulaient prendre le bien des autres. [2.415 #1900]

Ohabolana 222Rafotsibe maty andro nandroana: sady tsy enina ny aty no tsy enina ny any Ambondrombe. [1.11]
Rafotsibe maty andro nandroan-drano : tsy enina ny vodiakoho aty, tsy enina ny vodiakoho any Ambondrombe. [2.415 #1901]
Dikanteny frantsayUne vieille décédée le jour de la fête du Bain: elle n'a plus part aux réjouissances sur la terre et n'en a pas encore à Ambondrombe. [1.11]
Vieille qui meurt le jour du Bain royal ou fête nationale : elle ne reçoit pas le croupion d'honneur ici-bas, elle ne le reçoit pas non plus à Ambondrombe dans la demeure des morts. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des gens frustrés dans la distribution. [2.415]
Se dit de quelqu'un perdant des deux côtés dans une affaire. [1.11]

Ohabolana 223Rafotsibe maty ondry, ka mitento homana ny atiny. [2.165]
Rafotsibe maty ondry kely, ka misento homana ny atiny. [2.415]
Rafotsibe maty ondry kely, ka mitsetra homana ny atiny. [2.415]
Rafotsibe maty ondry kely : mitsetsetra homana ny atiny. [2.558]
Rafotsibe maty ondry : misento homana ny atiny. [2.653 #2608]
Rafotsibe maty ondry : mitsetra homana ny atiny. [2.653 #2608]
Rangahibe maty omby: sady mitsetra no homana ny atiny; sady mangoraka no manontona ny tsoka. [2.415 #1846, 2.653 #2748]
Dikanteny frantsayLa vieille femme qui a perdu un mouton: elle pousse des soupirs tout en mangeant le foie. [2.165 #1968]
Vieille dont le mouton est mort : elle gémit de compassion tout en mangeant le foie. [2.415 #1902]
Vieux dont le boeuf est mort : il gémit en mangeant le foie, il est ému de pitié tout en se préparant à manger la moelle. [2.415]
Fanazavana frantsayLa pitié ne l' empêche pas de chercher plaisir et intérêt. [2.415 #1902]
Se disait des chagrins et des consolations des vieux ; et aussi des profits retirés des pertes. [2.415 #1846]

Ohabolana 224Rafotsibe mitorovoka eo an-doha fasana: aleo ve hitoe-poana, toy izay hitomany ireo maty be ao am-pasana? [2.653]
Rafotsibe mitorovoka eo an-doha fasana : aleo ve hitomoe-poana toy izay hitomany ireo maty betsaka ao am-pasana! [2.558]
Rafotsibe mitorovoka eo an-doha fasana : aleo ve itoe-poana toy izay hitomany ireo maty be ao am-pasana ? [2.415 #1910]
Dikanteny frantsayVieille femme assise devant le tombeau : ne vaut-il pas mieux pleurer les nombreux morts qui sont dans le tombeau, que de rester à ne rien faire ? [2.415 #1910]

Ohabolana 225Rafotsibe vaky siny: "Zarako aza fa tsy mafy, ka izaho indray no vezovezoina". [2.653 #2627]
Rafotsibe vaky siny : " zarako aza fa tsy maty, ka izaho indray no vezovezoina " . [2.415 #1923]
Rafotsibe vaky siny : zarako aza tsy maty ka izaho indray no vezovezoina. [2.558 #228]
Dikanteny frantsayVieille qui a cassé sa cruche : heureusement que je ne suis pas morte, dit-elle, et encore on me gronde. [2.415 #1923]
Fanazavana frantsayLes petits ont toujours tort. [2.415 #1923]

Ohabolana 226Raha indray maka no manta vary aza mandevon-tsotrobe. [2.558 #3578]
Raha indray maka no maty vary, aza mandevin-tsotrobe. [2.165 #965, 2.653 #2659]
Dikanteny frantsayPour une fois que la récolte du riz a manqué, n' allez pas enterrer la grande cuiller. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit de la grande cuiller à servir le riz cuit; ce proverbe veut dire qu' on en aura encore l' emploi plus tard. Il ne faut pas se décourager trop vite! [2.165]

Ohabolana 227Raha indrindra ho faty ihany, aleo matin-janak' anabavy. [2.558 #3580]
Raha indrindra ho faty ihany, dia aleo matin-dranaotra. [2.415]
Raha indrindra ho faty ihany, dia aleo maty ny zanak' anabavy. [2.165]
Raha indrindra ho faty ihany, dia aleo maty ny zanaky Ranaotra. [2.165]
Raha indrindra ho faty ihany, dia aleo matin-janak' anabavy. [2.653, 2.415]
Raha indrindra ho faty ihany, dia aleo matin-janaky Ranaotra. [2.653]
Raha samy ho faty ihany, dia aleo maty ny zanak' anabavy. [2.165]
Raha samy ho faty ihany, dia aleo maty ny zanak' Ranaotra. [2.165]
Raha samy ho faty ihany, dia aleo matin-janak’ anabavy. [2.653]
Raha samy ho faty ihany, dia aleo matin-janaky Ranaotra. [2.653]
Dikanteny frantsayPuisqu'il faut bien que quelqu' un (ou: que chacun) meure, il vaut mieux que ce soit l' enfant de ma sœur (ou: mon beau-frère), (plutôt que moi). [2.165 #2100]
S'il faut que nous perdions, il vaut mieux que ce soit l' enfant de notre soeur qui nous fasse perdre, ou bien notre beau-frère. [2.415]
Fanazavana frantsayIl vaut mieux que tout se passe en famille. [2.415 #1124]

Ohabolana 228Raha mahatsiaro ny soa ataon-drainao, maha-te-hitatao vonin-kingatsa ; fa raha mahatsiaro ny ratsy ataon-drain-tena, na maty aza ahoako? [2.415 #890]
Raha mahatsiaro ny soa ataon-drainao, maha-te-hitatao vonin-kingatsa, fa raha mahatsiaro ny ratsy ataon-drain-tena, na maty aza tsy ahoako. [2.558 #3600]
Raha mahatsiaro ny soa ataon-drainao, mahate-hitatao vonin-kingatsa; fa raha mahatsiaro ny ratsy nataon-drain-tena, na maty aza ahoako. [2.653]
Dikanteny frantsayQuand je me souviens des bienfaits de ton père, je veux avoir sur la tête des fleurs de kingatsa ; mais quand je me souviens du mal que ton père a fait, je dis : alors même qu' il est mort, que m' importe? [2.415 #890]

Ohabolana 229Raha mahita ny asa vadi-drano, dia alao aho ray maro; fa nony mahita ny amalom-boasira, tsy manan-kavana afa-tsy ny maty aho. [2.165 #619]
Dikanteny frantsayQuand je vois un travail rude à faire, j' appelle les autres (pour m' aider), mais quand je vois une anguille salée (à manger), je n' ai pas d' autres amis que les morts. [2.165]

Ohabolana 230Raha mamba sy voay no miady, aoka hifandramatra, fa samy tompon' ny rano ary raha misy maty dia mihena ny mpiandry fitàna. [2.558]

Ohabolana 231Raha maty masoandro. [2.415 #6596]
Raha milentika masoandro. [2.415 #6596]
Dikanteny frantsayQuand le soleil se couche. [2.415 #6596]

Ohabolana 232Raha miady ny andevolahy, dia ny maty momba ny maty, ary ny sisa manompo. [2.415 #6003]
Dikanteny frantsayQuand les esclaves se battent, ceux qui sont tués vont habiter parmi les morts, et les survivants continuent leur service. [2.415 #6003]
Fanazavana frantsayRéponse faite par le premier ministre à la reine Rabodo, femme de Radama II, lorsqu' elle essayait de l' apaiser ; il signifiait par là, sa volonté de poursuivre sa vengeance contre les courtisans du roi. [2.415 #6003]

Ohabolana 233Raha mihinana ny amalom-boasira hianao, manao hoe: "Ny maty no havakoary raha asa zama, manao hoe : "Mamosavy ny tsy tia maro". [2.653]
Raha mihinana ny amalom-boasira hianao, manao hoe ny maty no havako, ary raha tonga ny asa jama dia hanao hoe : ny mpamosavy no tsy tia maro. [2.558 #3615]

Ohabolana 234Raha miroborobo ny afo, dia samy mamela tanana hamindro; fa raha lany ny kitay, ny tompon-trano ihany no manary lavenona. [2.974 #378, 2.653]
Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro ; fa raha maty ny afo, dia ny tompon-trano ihany no manary lavenona. [2.653, 2.415]
Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro izy rehetra; fa ny tompon-trano ihany no manala ny lavenona. [2.165 #616]
Raha miroborobo ny afo, miara-mamindro ny rehetra, fa nony lany ny kitay ny tompon-trano no manary ny lavenona. [2.558 #3616]
Raha velona ny afo, dia samy mamela-tanana hamindro ; fa raha lany ny kitay, dia ny tompon-trano ihany no manary lavenona. [2.415]
Dikanteny frantsayQuand le feu flambe, chacun étend les mains et on se chauffe ensemble ; mais une fois le bois consumé et le feu éteint, ce sont les maîtres de la maison seuls qui jettent les cendres. [2.415]
Quand le feu flambe, tous étendent la main pour se chauffer ; mais quand le bois fait défaut, c’est au maître de la maison à jeter les cendres. [2.974 #378]
Quand le feu flambe, tout le monde se chauffe; mais c' est le maître du logis qui a l' ennui d' enlever les cendres. [2.165]
Fanazavana frantsayC' est lui qui a la peine, les autres n' ont que le profit. [2.165]
On trouve des amis pour jouir, mais pas pour peiner ; beaucoup d' amis dans la prospérité et peu dans le malheur. [2.415]

Ohabolana 235Raha papango no maty, mifaliahavanja ny akoho, fa raha olo-manga no lasa, very kiady ny madinika (na manganohano ny madinika). [2.558 #236]

Ohabolana 236Raharahan' i Mantasoa, ka ny miera maty venty, ary ny mandeha fotsiny mandoa loso. [2.415 #393]
Raharahan' i Mantasoa, mandeha tsy miera, maty loso ; mandeha miera, maty venty. [2.415 #393]
Raharahan' Imantasoa: ny miera mandoa venty, ny mandeha fotsiny maty loso. [2.165]
Raharahan' Imantasoa : ny miera maty venty, ny mandeha fotsiny maty loso. [2.558 #3646]
Raharahan' i Mantasoa: ny miera maty venty, ny mangala-dia maty loso; ny mitoetra lany lamba aman-tsalaka. [2.415 #393, 2.653, 1.1]
Dikanteny frantsayCorvée de Mantasoa : ceux qui s' absentent avec permission sont à l' amende de seize sous, et ceux qui s' absentent sans permission sont à l' amende d' une demi-piastre. [2.415 #393]
Le travail à Mantasoa: ceux qui demandent une permission payent quatre-vingts centimes; et ceux qui s' absentent sans permission payent deux francs cinquante. [2.165]
Mantasoa : ceux qui s' absentent avec permission sont à l' amende de seize sous ; ceux qui s' absentent sans permission sont à l' amende d' une demi-piastre ; ceux qui sont présents usent au travail leur lamba et jusqu' au salaka qui entoure leurs reins. [2.415]
Fanazavana frantsayAu temps de Ranavalona 1ère il existait à Mantasoa (à 60 km. à l' est de Tananarive) de grands ateliers établis par J. Laborde pour le compte du gouvernement malgache. Des centaines d' ouvriers (jusqu' à 1500, dit-on), y fondaient des canons, y fabriquaient des poteries, etc. Des chrétiens persécutés y étaient aussi employés et ce n' est peut-être qu' à ces derniers que s' appliquaient les dures mesures qui ont passé en proverbe. [2.165]
La corvée dans les ateliers royaux de Mantasoa était particulièrement pénible ; le proverbe se disait de toute corvée dure et pénible : le français Laborde avait construit à Mantasoa à 40 km de Tananarive, des ateliers royaux où l'on faisait des armes. [2.415 #393]

Ohabolana 237Raha tanora tsy ho jejo, dia aleo maty ho razana. [2.165 #1770, 2.415 #3060]
Dikanteny frantsaySi les jeunes gens ne sont pas dissipés, mieux vaut qu' ils meurent pour être ancêtres. [2.415 #3060]
Si les jeunes ne sont pas dissipés, il vaut mieux qu' ils meurent pour être ancêtres. Ceci est un encouragement à la mauvaise conduite. [2.165]
Fanazavana frantsayComparez: "il faut que jeunesse se passe" . [2.165]
Excuses à la mauvaise conduite. [2.415 #3060]

Ohabolana 238Raha tonga ny amalom-boasira, tsy manankavana afa-tsy ny maty aho, fa raha tonga ny asa vadi-drano, havako daholo Imamo sy Imerina. [1.1 #57]
Raha tonga ny amalom-boasira, tsy manan-kavana afa-tsy ny maty ; ary raha tonga ny asa vadi-drano, havako daholo Imamo sy Imerina [2.415 #2323, 1.3]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona tia tena fatratra izay tsy mahalala na iza na iza rehefa ao anatin' ny fiadanana, nefa kosa midodododo manatona ny hafa rehefa misy mahaporitra. [1.1 #57]
Dikanteny frantsayQuand on a une anguille salée on prétend n' avoir de parents que chez les morts ; mais quand on a un travail de rizière pénible ou une affaire difficile, on se dit parent de tout le pays d' Imamo et d' Imerina. [2.415 #2323]
Fanazavana frantsayDans la prospérité on ne veut partager avec personne et dans le malheur on frappe à toutes les portes. [2.415 #2323]
Dans le bonheur on ne partage avec personne, dans le malheur on frappe à toutes les portes [1.3]

Ohabolana 239Raiki-pitia tamin’ antitra hianao, ka mbola tia ka nilaozany maty ; fa ny manina irery no mangozohozo. [2.415 #1781, 2.653 #2732]
Raiki-pitia tamin' antitra, ka mbola tia dia nilaozany maty. [2.558 #3688]
Dikanteny frantsayVous vous êtes éprise d' un vieillard et vous l' aimez encore alors qu' il vous a laissée là pour mourir ; mais la femme qui reste seule s' abandonnant à ses regrets, est faible et chancelante. [2.415 #1781]
Fanazavana frantsayInvitation à se remarier. [2.415 #1781]

Ohabolana 240Rainiketaka maty vady : tsara ny ro anaka. [1.147 #R14]

Ohabolana 241Randranobe nampiady kary : avelao hisy maty fa samy ahy. [2.415 #1927, 2.558 #3699, 2.653 #2737]
Randranobe nampiady kary, ka avelao hisy maty. [2.165]
Dikanteny frantsayDeux vieilles femmes faisant battre deux chats tigrés, elles disent: "Il faut que l' un des deux reste sur le carreau!". [2.165]
Vieille qui fait battre les chats : laissez-les se tuer, dit-elle, car ils sont à moi tous les deux. [2.415 #1927]
Fanazavana frantsaySe disait des sorcières. [2.415 #1927]

Ohabolana 242Randranobe no maty vary, ka Renindravola no mosarena. [2.415 #1929, 2.558 #3700, 2.653 #2738]
Dikanteny frantsayC' est Randranobe qui perd sa récolte de riz et c' est Renindravola que la famine atteint. [2.415 #1929]
Fanazavana frantsaySolidarité dans le malheur. [2.415 #1929]

Ohabolana 243Rangahibe nampirafy, ka maty indray andro izy roa, ka hoy izy: "Alaon’ ny ato aho, alaon’ ny aroa". [2.415 #1434, 2.653 #2749]
Dikanteny frantsayPauvre vieux qui vient de perdre ses deux femmes en une seule journée : il s' écrit, tantôt se tournant vers l' une, tantôt allant vers l' autre : que je descende avec celle-ci dans la tombe ! mais non, que ce soit celle-là qui m' emporte avec elle ! [2.415 #1434]
Fanazavana frantsayDicton pour se moquer des polygames. [2.415 #1434]

Ohabolana 244Rangahy maty vady : finareta ry rakibo, fa raharahan' ny ankizy ny sisa. [2.415 #891]
Dikanteny frantsayHomme dont la femme est morte : réjouis-toi, ô mon ventre, dit-il, tu n' as que cela à faire, le reste est l' affaire des enfants. [2.415 #891]
Fanazavana frantsaySe disait des vieux égoïstes. [2.415 #891]

Ohabolana 245Rangahy nianala: fanoto no zaka, ka maty antoka ny vatsiny. [2.165]
Dikanteny frantsayLe vieillard étant allé à la forêt, et n' en rapportant qu' un pilon (à riz), il n' a pas gagné ses provisions de voyage. [2.165]

Ohabolana 246Rangahy no tsara angady, ka Rafotsy no mandimandina ; Rangahy no maty fonosana, ka Rafotsy no mafana tokantrano. [2.415 #1326]
Dikanteny frantsayL' homme travaille bien ses rizières et la femme est bien propre ; l' homme garde bien ses richesses et la femme est active à soigner son ménage. [2.415 #1326]
Fanazavana frantsaySe disait des époux laborieux et bien d'accord. [2.415 #1326]

Ohabolana 247Sahala amin' ny tari-tafi-dRainigory : izay sisa tsy maty, dridraina. [2.415 #449]
Sahala amin' ny tari-tafi-dRainigory : izay sisa tsy maty, dri-dralahy. [2.415 #449]
Tari-tafi-dRainingory, ka ny sisa tsy maty dridraina. [2.558 #4110, 2.165]
Dikanteny frantsayC' est comme dans l' expédition conduite par Rainigory : les soldats qui ne sont pas morts reviennent couverts d' ulcères. [2.415 #449]
L' expédition (militaire) dirigée par Rainingory: tous ceux qui en revinrent étaient couverts d' ulcères. [2.165]
Fanazavana frantsayIls n' étaient plus bons à rien. Ce proverbe donne une idée de la façon dont se faisait la guerre sous l'ancien gouvernement malgache. Il n' existait aucun service sanitaire, et la maladie faisait souvent plus de victimes que les combats. Rainingory était un général qui vécut jusqu' à l' âge de cent ans,. [2.165]
Les soldats de Rainigory étaient revenus de la côte pleins d' ulcères ; ce proverbe se disait des entreprises dont l' issue était malheureuse ; il se disait aussi pour se moquer des chefs. [2.415 #449]

Ohabolana 248Salasala ity: vaviantitra roa no maty, ka vakiny iray ny fialana. [2.653 #2846]
Salasala ity : vaviantitra roa no maty, ka vakiny iray no fialana. [2.415 #1933, 2.558 #248]
Dikanteny frantsayVoilà qui est embarrassant : deux vieilles femmes sont mortes et il n' y a qu' un seul fragment d' argent pour s' acquitter du cadeau des funérailles. [2.415 #1933]
Fanazavana frantsaySe disait des cadeaux insuffisants pour être partagés entre ceux qui les reçoivent. [2.415 #1933]

Ohabolana 249Sambatra kosa Raherana, fa manan-kierana; sambatra Razozoro, fa manan-kijoroana; fa mahantra kosa Ratatamo: velona manao ranomaso hatenda, maty manao ranomaso havozona. [2.165 #2306]
Dikanteny frantsayOn secoue et on rejette la tige de l'arachide qui a produit des pistaches. [1.3 #844]

Ohabolana 250Sambo-balalan' ny mondry : maty am-pisamborana ihany. [2.415 #2022, 2.653]
Dikanteny frantsayUn homme qui a les doigts rongés par la lèpre quand il veut prendre des sauterelles, il les tue et les écrase. [2.415 #2022]
Fanazavana frantsaySe disait des grossiers et des maladroits. [2.415 #2022]

Ohabolana 251Saropaty a Maintinandry : izay mahay maty. [1.147 #S23]

Ohabolana 252Sihanaka voadakan' omby, ka matin' ny hasarotan-dronono. [2.165]
Sihanaka voadakan’ omby : matin’ ny fitiavan-dronono. [2.653]
Sihanaka voadakan' omby : matin' ny hasarotan-dronono. [2.558 #3875, 2.653]
Dikanteny frantsayUn Sihanaka qui reçoit un coup de pied d' une vache (qu' il allait traire) souffre ainsi pour avoir aimé le lait. [2.165]

Ohabolana 253Sira maty afo ; manana mpiambina. [1.147 #S36]

Ohabolana 254Soavalin' ny manamboninahitra : koa raha maty anio, soloana rahampitso. [2.165 #1438, 2.415 #681]
Soavalin' ny ofisidepelanina, ka maty anio, soloana rahampitso. [2.558 #3905]
Dikanteny frantsayCheval d' un officier : s' il meurt aujourd' hui, demain il est remplacé. [2.415]
Le cheval d' un officier (du royaume malgache, autrefois): s' il périt aujourd' hui, il est déjà remplacé demain. [2.165]

Ohabolana 255Sora-damba napetaka amin’ ny maty : tsara tsy azo alaina. [1.147 #S44]

Ohabolana 256Soron' afon' ny ntaolo : ny maty akofoka, ny velona aroso. [2.415 #339, 2.653]
Dikanteny frantsayEntretenir le feu à la manière des anciens : ce qui s' éteint est secoué, ce qui brûle est enfoncé plus avant. [2.415 #339]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait le bien-fondé des traditions. [2.415 #339]

Ohabolana 257Tadinin’ aomby maty mahare. [1.147 #T3]

Ohabolana 258Tafik' i Brady : avela andrao mahazo babo ny vahoaka, ampan-dehanina andrao maty. [2.415 #455]
Tari-tafik' i Brady : handroso, ndrao matin' ny azy ; tsy handroso, ndrao mahazo babo. [2.415]
Dikanteny frantsayBrady conduisant son armée : s' il avance, peut-être que ce sera la mort ; s' il n' avance pas, peut-être qu'il perd l' occasion de faire du butin. [2.415 #458]
L' armée de Brady : on ignore si elle fera du butin ou si elle trouvera la mort. [2.415 #455]
Fanazavana frantsayCette armée n' a pas encore fait ses preuves : sous Radama I le sergent anglais Brady organisa l' armée ; ce proverbe se disait en général de ceux qui hésitent, faute de courage. [2.415 #455]

Ohabolana 259Tain-tsin’ ny maty indaony milevina; haren’ ny maty lovan-janany. [1.147 #T11]

Ohabolana 260Takonam-paty, nilatsahan’ antsangoa : laha tsy antambon’ ny maty, lozan’ ny velona. [1.147 #T15]
Takoñam-paty nilatsahan' antsangoa: tsy hita na antambon' ñy maty na lozan' ñy velona. [2.165]
Fanazavana malagasyLanjam-paty nilatsahan' antsangoa: tsy fantatra na antambon' ny maty na lozan' ny velona. [2.165]

Ohabolana 261Talanolo matin’ anina, faralahy matin-tsiotsiotra, lah' avy ny taon-drivotra, ambany vatana mivony. [1.147]

Ohabolana 262Tanantanana ambany akondro : sady tsy momba ny velona hatao soroka tsy momba ny maty hatao kitay. [1.147 #T26]

Ohabolana 263Tandremo fandrao maty alohan' ny marary. [2.165 #1148, 2.653 #3000]
Tandremo sao maty alohan' ny marary. [2.558 #4033]
Dikanteny frantsayPrenez garde de ne pas mourir avant le malade. [2.165]
Fanazavana frantsayEn faisant de trop grands efforts pour le soigner, ou en se faisant trop de soucis. [2.165]

Ohabolana 264Tany mena nafi-dabo: indao maty. [2.165]
Tanimena nafi-dambo : indao maty. [1.147 #T37]
Fanazavana malagasyTany mena nafitry ny lambo ka enti-maty. + Tsy mety afaka ny tany mena izay afitry ny lambo amin' ny hazo any an-ala. [2.165]

Ohabolana 265Tari-tafi-dRainigory : ny sisa tsy maty dia sisan-katina. [2.415 #459]
Tari-tafi-dRainingory: ny sisa tsy maty dia dridralahy. [2.653]
Tari-tafi-dRainingory: ny sisa tsy maty dia sisan-katina. [2.653]
Dikanteny frantsayExpédition conduite par Rainigory : ceux qui ne sont pas morts reviennent galeux. [2.415 #459]
Fanazavana frantsaySe disait pour se moquer du général ; les soldats de Rainigory avaient rapporté la gale de leur expédition à la côte. [2.415 #459]

Ohabolana 266Tenin' ny maty an-drano. [2.415 #4825]
Dikanteny frantsayParoles de noyé : on promet tout. [2.415 #4825]
Fanazavana frantsayDans danger on fait de belles promesses. [2.415 #4825]

Ohabolana 267Tintely maty vony, fary maty vololona. [1.147 #T74]

Ohabolana 268Toy ny hazo, matin' ny hitsiny, ary toy ny omby, matin' ny taviny. [2.558 #4286]

Ohabolana 269Toy ny Vazaha matim-basy, ka matin-java-nataony. [2.165 #1393]
Vazaha matim-basy, ka matin-java-natao. [2.415 #3627]
Vazaha matim-basy : matin-draha hainy. [1.147 #V43]
Vazaha matim-basy : matin-java-natao. [2.558 #319, 2.653 #3654, 2.974 #290]
Dikanteny frantsayBlanc tué par un fusil : il est tué par son propre ouvrage. [2.415 #3627]
Pareil à un "Vazaha" tué par un fusil; il a été tué par une chose qu' il a faite lui-même. [2.165]
Quand un vazaha meurt d’un coup de fusil, il est victime de sa propre invention. [2.974 #290]
Fanazavana frantsayAllusion au fait que les fusils venaient des Européens ; ce proverbe se disait de l' homme pris dans ses propres paroles ou victime de ses propres actions ; dans la guerre franco-hova, le chef Rakoto se servait de ce proverbe pour dire que les Malgaches se serviraient du fusil pour tuer les Français. [2.415 #3627]
Le terme de "Vazaha" ne s' appliquait pas à tous les étrangers, mais seulement aux blancs d' Europe et d' Amérique, et non aux Hindous ou aux Arabes. [2.165]

Ohabolana 270Tolañolo matin' añina, ñy farany matin-tsiotsiotra; foñofoño koa be ka mañahy aho. [2.165]
Fanazavana malagasyNy matoa matin-drivotra; ny farany matin-tso-drivotra: rehefa be ny fonofono (fono faty) dia matahotra aho. + Añina : rivotra,- tsiotsiotra : rivotra malemy. [2.165]

Ohabolana 271Tolo-kena alina : vintana no andrasana. [2.415 #3217]
Tolo-kena maty alina : vintana no andrasana. [2.653 #3112]
Tolo-kena maty jiro, ka miandry izay anjara vintana. [2.415 #3218]
Tolo-kena maty jiro, ka vintana no andrasana. [2.165 #90, 2.558, 1.1]
Tolo-kena maty jiro : vintana no andrasana. [2.653 #3112]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny toe-javatra izay ny anjara tokana ihany no mety hahazoana na tsy hahazoana. [1.1]
Dikanteny frantsayDans une distribution de viande faite une fois que la lampe est éteinte, on attend la chance. [2.165]
Lorsque les portions de viande sont faites et distribuées dans la nuit, il faut s' en rapporter au hasard. [2.415 #3217]
Lorsque les portions de viande sont faites et distribuées dans l' obscurité, c' est le hasard qui sert. [2.415 #3218]
Fanazavana frantsaySe disait des partages faits sans aucun privilège. [2.415 #3218]
Se disait des partages faits sans privilège. [2.415 #3217]

Ohabolana 272Tombondalana no an' ny maty, fa ny lalan-kiraisana ihany [1.1 #525]
Fanazavana malagasyenti-milaza ny fahafatesana mpahazo ny manana aina, izay samy mbola hodiavin' ny sisa rehetra ihany koa [1.1 #525]

Ohabolana 273Totozy latsaka amy ny hero-dronono: maty, tsara fonosana; velona, fotsy volom-bava sady tsara lamba hitafy. [2.653 #3162]
Totozy latsaka amin' ny hero-dronono : maty tsara fonosana, velona fotsy volombava, sady tsara lamba fitafy. [2.558]
Totozy latsaka amin' ny hero-dronono : maty, tsara fonosana ; velona, fotsy volombava sady tsara lamba hitafy. [2.415 #1588]
Dikanteny frantsaySouris qui tombe dans la crème du lait : morte elle est bien enveloppée ; vivante elle a la moustache blanche et le lamba qui la couvre est bien beau. [2.415 #1588]
Fanazavana frantsaySe disait des parures des jeunes filles courtisées. [2.415 #1588]

Ohabolana 274Tranon-takatra nidiram-borondolo, ka matin' ny olon-dratsy, ny olon-tsy vanona. [2.415 #3073]
Tranon-takatra nidiram-borondolo, ka simban' ny olon-dratsy ny olon-tsy vanona. [2.415 #3073, 2.165]
Tranon-takatra nidiram-borondolo : simban' ilay ratsy ny an' ilay tsy vanona. [2.558]
Tranon-takatra nidiram-borondolo : simban’ ny olon-dratsy ny olon-tsy vanona. [2.653 #3272]
Dikanteny frantsayHibou qui s' est emparé d' un nid de takatra : c' est un bon à rien, victime d' un méchant. [2.415 #3073]
Un nid de "takatra" , envahi par un hibou, c' est comme un homme de rien dérouté par un vaurien. [2.165]
Fanazavana frantsayLe takatra était censé porter malheur ; ce proverbe se disait des mauvais sujets victimes de leurs méfaits. [2.415 #3073]

Ohabolana 275Tsy ahafantarana ny maty ny alina an’ ahitra. [1.147 #T157]

Ohabolana 276Tsiboboka sy rano, ka saro-mifanaratsy : raha maloto ny rano, maty ny tsiboboka ; raha maty ny tsiboboka, maimbo ny rano. [2.415 #687]
Dikanteny frantsayIl est dangereux pour les chefs et les subordonnés de se nuire : ils sont comme l'eau et le têtard qui vit dedans : si l' eau est sale, le têtard meurt ; si le têtard meurt, l' eau sent mauvais. [2.415 #687]

Ohabolana 277Tsy folak’ andry natohy, tsy nibola maty vazaha nanano sambo : velona ny nanina, velona ny nanano. [1.147 #T169]

Ohabolana 278Tsy hitanareo va ny maty? Tatarobe miefi-damba, misaron-doha tsy ho aiza. Maraina tsy mba mifoha, hariva tsy mba mamindro; tany mena no ambony tratrany, rari-vato no an-dani-mandriny. [2.165 #2113]
Dikanteny frantsayNe les voyez-vous pas, les morts? Us sont couchés tous ensemble, chacun enveloppé de ses lamba, et la tête couverte pour n' aller nulle part. Le matin ils ne se lèvent pas, et le soir ils ne se chauffent pas; sur leurs poitrines il y a de la terre rouge, et à leurs côtes une maçonnerie. [2.165]
Fanazavana frantsayIl s' agit des morts couchés et empilés dans le tombeau de famille. [2.165]

Ohabolana 279Tsy maty hafoy, tsy velon-kantenaina. [2.415 #2829, 2.558 #4537]
Tsy maty hamoizana, tsy velon-kantenaina. [2.165 #967, 2.653 #3383]
Dikanteny frantsayCe n' est ni un mort abandonné, ni un vivant qu' on espère revoir. [2.415 #2829]
Ni mort pour qu' il n' y ait plus rien à faire, ni vivant pour qu' on puisse encore en espérer quelque chose. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens maladifs pour lesquels on dépensait beaucoup, ou des gens partis au loin et dont on n' avait pas de nouvelles. [2.415 #2829]

Ohabolana 280Tsy maty raha tsy ianjeran' ny tanantsotro. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona faran' izay kanosa ka zavatra bitika kely dia heveriny hahafaty azy. [1.1]

Ohabolana 281Tsy maty voalavo an-kibo. [2.558 #4538]

Ohabolana 282Tsy mba mpanombika mandrava soro-kena akory ivadinao, fa dia ny miara-mameno raha maty antoka. [2.415 #1343]
Dikanteny frantsayLa femme n' est pas comme un ramasseur de morceaux qui abîme la viande pour avoir des morceaux, mais au contraire elle aide son mari à se refaire quand il a subi une perte. [2.415 #1343]

Ohabolana 283Tsy mety raha manao andevovavy may trano: ny trano may tsy hitany, fa "Maty aho varin-janako !". [2.653 #3433]
Tsy mety raha manao ankizivavy may trano, ka ny trano may tsy hitany fa ny may ao ny varin-janako no ambentin-teny. [2.558]

Ohabolana 284Tsy mety raha sady handoa maty no handoa angady. [2.558 #4668, 2.653 #3483]

Ohabolana 285Tsy mino maty va raha tsy avy mandevina? [2.165]
Dikanteny frantsayNe croyez-vous pas à la mort de quelqu' un avant de l' avoir enseveli? [2.165]

Ohabolana 286Tsy misy be alahelo tahaka ny maty vady, fa raha manitsaka androngo, mitsinjaka. [2.653 #3511]
Tsy misy be alahelo tahaky ny maty vady, fa raha manitsaka androngo, mitsinjaka. [2.415 #1345]
Tsy misy be alahelo toy ny maty vady, fa raha mandray lavenona mitehaka. [2.558 #302]
Tsy misy be alahelo toy ny maty vady, fa raha manitsaka androngo mitsinjaka. [2.558 #4705]
Dikanteny frantsayPersonne n' a autant de chagrin qu' une femme qui vient de perdre son mari, et cependant quand elle foule aux pieds un lézard, elle danse. [2.415 #1345]
Fanazavana frantsayLe sens est que toute douleur doit cesser dans certains cas et quelle cesse avec le temps. [2.415 #1345]

Ohabolana 287Tsy misy lehibe noho ny omby, fa matin' ny tsingala kely. [2.415 #798]
Dikanteny frantsayIl n' y a pas d' animal plus grand que le boeuf, et cependant un petit insecte aquatique comme le tsingala suffit à le tuer. [2.415]
Fanazavana frantsayLes grands parfois sont victimes des petits. [2.415 #798]

Ohabolana 288Tsy misy mafy noho ny maty anaka ; fa raha kekerin' ny moka, mitehaka. [2.415 #952, 2.653 #3523]
Tsy misy mafy ohatra ny maty anaka, fa raha kaikerin' ny moka mitehaka. [2.558]
Dikanteny frantsayRien n' est pénible comme de perdre son enfant, et cependant quand on est piqué par un moustique on frappe de la main. [2.415 #952]
Fanazavana frantsayLe chagrin doit parfois céder ; ce proverbe fait allusion au geste pour tuer le moustique. [2.415 #952]

Ohabolana 289Tsy misy maty tsy maimbo ; fa ny afo no maty tsy maimbo. [2.415 #2929, 2.653]
Tsy misy maty tsy maimbo, fa ny afo sy fanorona no maty tsy maimbo. [2.558 #304]
Dikanteny frantsayRien ne meurt sans devenir pourri et puant ; le feu seul fait exception. [2.415 #2929]

Ohabolana 290Tsy misoron-doza, tsy mataho-lody, ka ny maty no anilahana ny ratsy. [2.558 #4699]

Ohabolana 291Tsingarivary nindaon-drano : laha’ tsy maty ka mbola miharo. [1.147 #T144]

Ohabolana 292Tsy ny farihy lelik’ antsanga, fa ny farihy maty mamba : ny zanany no mpandimby an-drainy. [2.558 #4768]
Tsy ny farihy lelik’ antsanga, fa ny farihy maty mamba : ny zanany no mpandimby ny rainy. [2.653 #3563]

Ohabolana 293Tsy ny kirihitr' ala hodiasan' ampanga no maty, fa ny ala be ho diasan' ny hazo mena. [2.558 #4773]

Ohabolana 294Tsy ny kirihitr’ ala no maty, ka ampanga no handimby; fa ny ala-be no maty, ka hazo mena no mandimby. [2.653 #3567]

Ohabolana 295Tsy ny maty no ranjoana, fa ny velona. [2.415 #2930]
Dikanteny frantsayCe n' est pas aux morts qu' on fait honneur, mais aux vivants. [2.415 #2930]
Fanazavana frantsayFormule employée pour inviter à cesser les pleurs et à manger le repas des funérailles. [2.415 #2930]

Ohabolana 296Tsy ny mievok' ela no veloma, tsy ny marary be no maty. [1.147 #T168]

Ohabolana 297Tsy ny vato be no mikorontana, tsy ny ombalahy no miady, fa Andriantiazaza no maty, ka vory ny lafy valo. [2.558]
Vatobe mikorontana, ny ombalahy miady, nefa nafoiko fa Andriantiazaza no halevina. [2.558 #4888]

Ohabolana 298Tsy tafim-belona, na hilevenana maty. [2.415 #1742, 2.653 #3580]
Dikanteny frantsayC' est un lamba dont on ne se revêt pas pendant la vie et dans lequel on ne sera pas enterré à la mort. [2.415 #1742]
Fanazavana frantsaySe disait d' une chose inutile, des biens dont les avares n'usent pas. [2.415 #1742]

Ohabolana 299Tsy toro vato nandiavana, na maty Vazaha nandrafitra. [2.415 #3375, 2.653 #3588]
Tsy toro vato nandiavana, tsy folaka andry niankinana. [2.415 #3376]
Dikanteny frantsayLa pierre sur laquelle j' ai posé le pied n' est pas brisée ; il n' est pas mort l' architecte européen qui a bâti l' édifice,. [2.415 #3375]
La pierre sur laquelle j' ai posé le pied n' est pas brisée, la colonne sur laquelle je m' appuyais n' est pas cassée. [2.415 #3376]
Fanazavana frantsayCe proverbe était dit par l'homme dont les protecteurs étaient encore vivants ou par celui qui avait encore des témoins pour son procès. [2.415 #3376]
Je n' ai pas perdu mes protecteurs ou les témoins qui garantissent ma parole. [2.415]

Ohabolana 300Tsy zaza maty fa nitsindrian-dreniny. [1.147 #T161]

Ohabolana 301Valala maty fahavaratra aho, ka mamikitra ahitra irery, tsy misy mpanala alahelo. [2.415 #2933]
Dikanteny frantsayJe suis une sauterelle morte pendant l' été ; solitaire, je me cramponne à l' herbe sans que personne vienne me consoler. [2.415 #2933]
Fanazavana frantsayPlaintes dites par les gens abandonnés, tristes et solitaires. [2.415 #2933]

Ohabolana 302Valalana natono : izay tsy maty ka mody. [1.147 #V9]

Ohabolana 303Valavo lahy nilomany riaka, velona tsisy hiravo, maty tsisy hitserika. [1.147 #V62]

Ohabolana 304Valavo nirangotim-piso : tsy maty fa fohafoha volo. [1.147 #V64]
Valavo nirangotim-piso: tsy maty fa lava volo. [2.165]
Fanazavana malagasyVoalavo norangotin-tsaka: tsy maty fa lava volo (mahia koa). [2.165]

Ohabolana 305Valavo tokana tsy mikirintsana, zaza maty reny tsy minono. [1.147 #V59]

Ohabolana 306Vanja nafahan-tafondro, ka maty am-pon' ny ngetroka (setroka). [2.165 #2210]
Vanja nafahan-tafondro : maty am-pon' ny ngetroka. [2.415 #742, 2.558 #4851, 2.653 #3607]
Dikanteny frantsayDe la poudre dont on avait chargé un canon: elle est morte au milieu de la noirceur (ou: fumée). [2.165]
Poudre avec laquelle on a chargé le canon : elle meurt dans le coeur d' un grand noir. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des petits, exploités par les grands. [2.415 #742]

Ohabolana 307Varavaran-kazo anjaran' ny velona ary ny varavaram-bato anjaran' ny maty. [2.558 #4859]

Ohabolana 308Vato maty sy ody tsy masina : mandrenesa, ry samy ratsy. [2.415 #142, 2.558 #5052, 2.653]
Dikanteny frantsayPierre sans dureté et amulette inefficace : écoutez, ô vous qui êtes deux mauvaises. [2.415 #142]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des choses qui ne répondent pas à la signification de leur nom et à ce qu'on attend d' elles ; il se disait aussi des choses qui ne valent rien. [2.415 #142]

Ohabolana 309Vavolombelon' ny maty ny maimbo. [2.415 #2935, 2.558 #4907, 2.653 #3652]
Dikanteny frantsayLa puanteur rend témoignage de la mort. [2.415 #2935]

Ohabolana 310Velona iray trano, maty iray fasana. [2.558 #4924]

Ohabolana 311Velona narary tsy nahalany katiso, ka maty vao mahalany be. [2.415 #2936]
Velona narary tsy nahalany voamena, ka maty vao mahalany be. [2.415 #2936]
Dikanteny frantsayMalade, il ne dépensait pas quatre sous et voici qu' une fois mort, il dépense beaucoup. [2.415 #2936]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui ne veulent pas faire de dépenses quand ils sont malades, leurs funérailles coûtent bien plus cher. [2.415 #2936]

Ohabolana 312Velona tsy tiana, ka maty vao Ratompokolahy. [2.415 #2937]
Dikanteny frantsayDe son vivant on ne l' aimait pas, et une fois mort on l' appelle monsieur. [2.415 #2937]
Fanazavana frantsaySe disait des gens que l'on méprise de leur vivant et qu'on honore ou qu' on fait semblant de chérir après leur mort. [2.415 #2937]

Ohabolana 313Very famoriana, toy ny maty vady reni-anaka. [2.415 #6532, 2.558 #4939, 2.653 #3665]
Dikanteny frantsayQui a perdu sa conseillère et trésorière, comme l' homme qui a perdu la mère de ses enfants. [2.415 #6532]

Ohabolana 314Very fihantana toy ny maty ray aman-dreny. [2.415 #829, 2.558 #4940, 2.653 #3666]
Dikanteny frantsayPerdre ceux à qui on avait recours, comme les parents. [2.415 #829]

Ohabolana 315Very vahatry ny aina, tahaka ny maty zanaka lahi-matoa. [2.558 #4947]
Very vahin' ny aina toy ny maty zanakalahy matoa. [2.415 #8]
Very vahitry ny aina, toy ny maty zanakalahy matoa. [2.653 #3671]
Dikanteny frantsayPerdre la liane de sa vie comme celui qui perd son fils aîné. [2.415 #8]
Fanazavana frantsayDans le langage figuré la liane verte était le symbole d'un appui solide. [2.415 #8]

Ohabolana 316Voay mahita antsantsa : manano mody maty. [1.147 #V76]

Ohabolana 317Voangaly angaha aho no ho faty an-kazotokana ? [2.415 #1249]
Voangaly maty an-kazotokana. [2.415 #1248]
Voangaly va aho ka ho faty an-kazo tokana? [2.165 #2111]
Voangaly ve hianareo ka ho faty an-kazo tokana ? [2.415 #3223]
Dikanteny frantsayC' est un coléoptère mort sur l' arbre où il vivait. [2.415 #1248]
Êtes-vous donc des cétoines qui meurent sur un seul arbre ? [2.415 #3223]
Suis-je un coléoptère pour mourir sur un seul arbre ? [2.415 #1249]
Suis-je une cétoine pour mourir sur un arbre solitaire? [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe s' employait, paraît-il, par quelqu' un qui voulait se défendre de n' avoir jamais qu' une seule femme, de mourir n' ayant qu' une seule femme, ce qui était considéré comme un fait déshonorant. [2.165]
Ces paroles furent dites par le roi Andrianampoinimerina aux descendants d' Andriantompokoindrindra, lorsqu' il augmenta leurs possessions devenues insuffisantes ; passées en proverbe, elles se disaient d' un partage où il y avait trop de partageants ; dans un autre sens, elles étaient dites par les libertins qui changeaient plusieurs fois de femme. [2.415 #3223]
Rompre un mariage. [2.415 #1249]
Se disait des mariages qui duraient jusqu' à la mort sans se rompre. [2.415 #1248]

Ohabolana 318Vololon-drafia : maty anivon' ny maro. [1.147 #V94]

Ohabolana 319Vorombe matim-bitsika : lehibe matin' ny kely, ka ny rano no hafanaina. [2.165 #1381, 2.415 #6056]
Dikanteny frantsayOie tuée par les fourmis : c' est un grand tué par un petit, et il ne reste plus qu' à faire chauffer l'eau pour préparer l' oie. [2.415 #6056]
Une oie tuée par les fourmis: c' est le grand tué par le petit, il n' y a plus qu' à faire chauffer l' eau (pour plumer l' oie). [2.165]

Ohabolana 320Vorona azon-jaza : lah' tsy maty, lasana. [1.147 #V96]

Fizahan-teny