Fizahan-teny

Ohabolana : elatra

Ohabolana 1Adaladala nahazo vorona : ny volom-bodiny no nongotany, fa tsy ny elany, koa lasa izy. [2.974 #248, 2.653]
Adala nahazo vorona : ny volom-bodiny no nongotany, fa tsy ny elany, koa lasa izy. [2.415 #2054]
Dikanteny frantsayImbécile qui a pris un oiseau : il lui a enlevé les plumes de la queue au lieu des ailes, et l'oiseau s' est échappé. [2.415 #2054]
Oiseau aux mains d’un insensé : il lui coupe la queue et non les ailes, ce qui lui permet de s’enfuir. [2.974 #248]
Fanazavana frantsaySe disait des maladroits qui faisaient au rebours les choses qu' on leur disait de faire. [2.415 #2054]

Ohabolana 2Aingaingao, ray volom-body, fa ny elatra hanidina tsy misy. [2.415 #2577, 2.653 #27]
Aingaingao rey volom-body fa ny elatra hanidinana no tsy misy. [2.558]
Dikanteny frantsaySoulevez-vous, plumes de la queue puisque les ailes ne peuvent pas voler. [2.415 #2577]

Ohabolana 3Aketalahy an-kadilanana aho : madio elatra amin' ity tany ity. [2.415 #2939]
Aketalahy an-kadilanana aho : mondro elatra amin' ity tany ity. [2.415 #2985, 2.653 #39]
Aketalahy an-kadilanana, ka mondro elatra amin' ity tany ity. [2.558]
Aketalahy an-kadilanana: madio elatra amin’ ity tany ity. [2.653 #40]
Dikanteny frantsayJe suis comme le mâle de la sauterelle adrisa qui habite dans un défilé : j' ai les ailes usées dans ce pays-ci. [2.415 #2985]
Je suis comme le mâle de la sauterelle adrisa qui habite un défilé : je n' ai pas les ailes pesantes et chargées, mais nettes et propres dans ce pays-ci. [2.415 #2939]
Fanazavana frantsayCe proverbe était dit par l'homme qui, à cause de sa mauvaise réputation ou de sa pauvreté, ne trouvait pas de femme à épouser ; c' était un proverbe de la contrée d' Ambohidratrimo aux environs de Tananarive. [2.415 #2985]
Ce proverbe était en usage dans la région d' Ambohidratrimo : il était dit par l' homme qui, à cause de sa réputation et de son argent, trouvait une femme à épouser. [2.415 #2939]

Ohabolana 4Akohokely latsaka an-kady : haneno moa kely feo, hanidina kely hery; hitoetra ihany, matahotra ny kary. [2.558]
Akoho kely latsaka an-kady : hiantso, kely feo ; hanidina, tapaka elatra ; hitoetra ihany, manin-dreny. [2.415 #2579, 2.653]
Akohokely latsaka an-kady: hiantso, kely feo; hanidina, tapak' elatra; hitoetra ihany, manina ny reniny. [2.165]
Akoho kely latsaka an-kady : hisarangotra, tsy afaka ; hiantso, kely feo. [2.415 #2580]
Akohokely latsaka an-kady : hisarongatra, tsy afaka; hiantso, kely feo; hitoetra ihany, matahotra ny kary. [2.974 #359, 2.653]
Dikanteny frantsayPetit poulet tombé dans le fossé : s' accrocher pour grimper, il ne le peut pas ; appeler, il n'a pas assez de voix ; rester où il est, il craint les chats sauvages. [2.415]
Petit poulet tombé dans le fossé : s' il veut appeler, sa voix est trop faible ; s' il veut voler, il n' a que des bouts d' ailes ; quant à rester où il est, il soupire après sa mère. [2.415 #2579]
Poussin tombé dans un fossé : s’accrocher, impossible ; crier, pas de voix ; se résigner, mais il y a le chat sauvage. [2.974 #359]
Un poussin tombé dans un fossé: pour appeler, il a la voix trop faible; pour voler, il a les ailes trop courtes; s' il y reste, il regrette sa mère. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui perdent la tête dans le malheur, ne sachant quel parti prendre. [2.415 #2580]

Ohabolana 5Androngo nahazo voangory: ny mihinana tsy toy inona, fa ny mamolapolaka ny elany no tsy tanty. [2.415 #702, 2.653 #225, 2.558]
Dikanteny frantsayLézard qui a pris un hanneton : le manger n' est pas une affaire, mais le difficile c' est de briser ses ailes. [2.415 #702]
Fanazavana frantsayS'appliquait aux officiers concussionnaires qui prenaient soin d'empêcher les résistances des exploités. [2.415 #702]

Ohabolana 6Aza manahy elatra. [2.415 #3895]
Dikanteny frantsayNe restez pas désoeuvré comme les oiseaux ou les sauterelles qui étendent leurs ailes au soleil. [2.415]

Ohabolana 7Aza manao papango lava elatra : mandraoka any, mandraoka aty. [2.415 #4979]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme l' oiseau papangue : c' est un oiseau à longues ailes qui prend ici et prend là-bas. [2.415 #4979]
Fanazavana frantsayCe proverbe betsimisaraka se disait des gens à double jeu et des deux partis à la fois. [2.415 #4979]

Ohabolana 8Aza pizina ny teny fa manana elatra, ka raha pizina manidina. [2.415 #3559, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny tsy tokony hanaitairana ny teny ataon' ny olona, fa raha taitra eo, dia very ny fitohizan' ny teny. [1.1]
Dikanteny frantsayN' arrêtez pas la parole car elle a des ailes, et si vous l' arrêtez, elle s' envole. [2.415 #3559]
Fanazavana frantsayNe troublez par l' orateur, car il s'arrêterait dans son discours. [2.415 #3559]

Ohabolana 9Ela nanidinana andriam-balala, ka tapaka ny elany. [2.165 #1941, 2.415 #1809]
Dikanteny frantsayC'est parce que les sauterelles ont volé longtemps que leurs ailes sont brisées. [2.415 #1809]
Les sauterelles ont volé si longtemps qu' à la fin elles ont eu les ailes brisées. Tant va la cruche à l' eau qu' à la fin elle se casse. [2.165]

Ohabolana 10Fony tsimbotry niaraka ihany ka adrisa vao hifanary! [2.558 #1195]
Tsimbotry niaraka ihany ka adrisa vao hifanary? [1.1 #25]
Tsy mety raha fony tsimbotry niaraka ihany, ka adrisa vao hifanary. [2.165]
Tsy mety raha fony tsimbotry niara-nandady, ka rehefa adrisa dia hifandao. [2.653 #3412]
Tsy mety raha fony tsimbotry niara-nizehozeho, ka nony adrisa hifandao. [2.558 #4581]
Tsy mety raha tsimbotry niara-nandady, ka nony adrisa àry elatra kosa vao hifandao. [2.558 #4684]
Fanazavana malagasyEntina hilazana olona nifankatia sy nifanampy fony samy kely – amin' ny lafin-kevitra rehetra – nefa nony lehibe toy ny tsy mifankahalala intsony. [1.1 #989]
Fony samy madinika (oriory) nifankahalala tsara, ka nony mba manana ve dia mody tsy mahalala ny olona niara-niory tamin' ny tena? [1.1 #25]
Dikanteny frantsayIl n' est pas bien de s' entendre quand on est petit pour se séparer (se rejeter) quand on est devenu grand. [2.165]
Fanazavana frantsayLe mot "tsimbotry" désigne la sauterelle "adrisa" quand elle est encore petite. [2.165]

Ohabolana 11Jorerilahy merika andro : ny tsy afaky ny vavany ailiky ny elany. [2.558 #1571]
Jorerilahy merika andro: ny tsy afaky ny vavany hailiky ny elany. [2.653 #1218]

Ohabolana 12Manahy elatra ny akoholahy fa lasa ny kary. [2.558 #1967, 2.653 #1490]

Ohabolana 13Manaraina anaty tranon-tena, ka ny lolo no omen-doza; izay zavatra mahantra vody ahitra no tranony, ary ny elany tsy itafiam-belona, tsy ifonosa-maty. Koa mba misakafo an-tranon-tena, fa aza dia ny lolo no omen-doza. [2.165]
Dikanteny frantsayQuitter sa maison à jeun et faire ainsi des reproches aux esprits; les êtres malheureux ont l' herbe pour demeure, et leurs ailes ne peuvent les couvrir quand ils sont vivants, ni les envelopper une fois morts. [2.165]
Fanazavana frantsayDonc, mangez chez vous et ne faites pas de reproches aux esprits. Le sens de ce proverbe n' est pas très clair; peut-être veut-il dire tout simplement qu' il vaut mieux manger chez soi où on trouve toujours quelque chose, plutôt que d' espérer trouver un repas chez les autres. Et l'expression: faire des reproches aux esprits, fait allusion au fait qu' on attribuait aux esprits malins les crampes d'estomac, comme celles qui peuvent se produire par suite de jeûne. [2.165]

Ohabolana 14Mikopaka elatra. [2.415 #5559]
Dikanteny frantsayContent comme un oiseau qui agite ses ailes. [2.415 #5559]

Ohabolana 15Ny fanompoana folo elatra ahina : ahina, dia mahavelona ; tsy ahina, dia mahafaty. [2.415 #383, 2.653 #2218]
Ny fanompoana folo elatra ahina : ahina mahavelona, tsy ahina mahafaty. [2.165 #1529, 2.558 #2966]
Dikanteny frantsayLa corvée a dix ailes à soigner : les soigner fait vivre, les négliger tue. [2.415 #383]
La corvée a dix ailes (c. à. d. elle est compliquée) dont il faut s' en occuper: s' en occuper fait vivre; ne pas s' en occuper fait mourir. [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe disait les difficultés et les inconvénients de la corvée. [2.415 #383]
Parce que dans le second cas, on pouvait être accusé de désobéissance, voire de rébellion. [2.165]

Ohabolana 16Ny teny atody, ka raha foy manana elatra. [2.974 #206]
Ny teny atody ka raha foy manan' elatra. [2.558 #210]
Ny teny toy ny atody, ka raha foy manana elatra. [2.165 #567, 2.415 #4794]
Ny teny toy ny atody: raha foy, manana elatra. [2.653 #2494]
Dikanteny frantsayLes médisances sont comme les œufs: quand ils sont éclos, ils ont des ailes. [2.165]
Les paroles, c' est comme les oeufs : une fois éclos cela a des ailes. [2.415]
Les paroles sont comme les œufs : à peine écloses elles ont des ailes. [2.974 #206]
Fanazavana frantsayElles se répandent vite. [2.165]
Les paroles volent partout, elles se répandent vite : un secret divulgué a vite fait de se répandre. [2.415 #4794]

Ohabolana 17Papango fotsy elatra : tsy mipaoka ny an' olona ary tsy paohin' ny an' olona. [2.558 #3476]
Papango fotsy elatra: tsy mipaoka olona, tsy paohin’ olona. [2.653 #2591]

Ohabolana 18Tanety no iombonana fa ny elatra samy manana ny azy, hoy ny adrisa. [2.558 #4042]

Ohabolana 19Toy ny valalanamboa : ny elany indray no manavesatra azy tsy hanidina. [2.558 #4352]

Ohabolana 20Toy ny vorombazaha : ary elatra fa tsy ary fanidina. [2.415 #722]
Toy ny vorombazaha: ary elatra, fa tsy arim-panidinana. [2.165]
Toy ny vorombazaha : arin’ elatra, fa tsy arim-panidinana. [2.415 #2255, 2.653 #3259]
Toy ny vorombazaha : hary elatra, fa tsy arim-panidinana. [2.558 #4384]
Dikanteny frantsayC' est comme le canard : il a des ailes mais il ne sait pas voler. [2.415 #2255]
C' est comme le canard : il est pourvu d'ailes, mais il n' a pas un beau vol. [2.415 #722]
Semblable au canard: il a des ailes, mais ne peut voler. [2.165 #1465]
Fanazavana frantsaySe disait des gens gros et gras mais petits et marchant difficilement. [2.415 #722]
Se disait des gens qui ne savent pas profiter de ce qu'ils ont. [2.415 #2255]

Ohabolana 21Tsy mba ny akoho foy ririnina, ka hireraka elatra, fa ny zana-borona foy lohataona ka mavitrika. [2.558 #292]
Tsy mba ny akohokely foy ririnina izahay ka hanjoretra sy hireraka elatra ; fa ny zana-borona foy lohataona, ka sady matanjaka no mavitrika. [2.653 #3390, 2.974]
Dikanteny frantsayNous ne sommes pas des poussins éclos en hiver, malingres et traînant les ailes, mais des oisillons nés au printemps, robustes et agiles. [2.974 #35]

Ohabolana 22Valala an-tany mena, ka na koro aza ny elatra, tsy lany piaka. [2.558 #4832]
Valala an-tany mena: na dia tapaka elatra aza, tsy lany piaka. [2.165 #881]
Valala an-tany mena, na dia tapaka elatra aza, tsy mba lany piaka. [2.415 #4846, 2.653]
Dikanteny frantsaySauterelles dans une terre rougeâtre : elles ont beau avoir les ailes brisées, elles font beaucoup de bruit. [2.415 #4846]
Une sauterelle sur la terre rouge: bien que ses ailes soient coupées, elle ne cesse pas de crisser. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des paroles. [2.415 #4846]

Ohabolana 23Valala ela nanidina folak' elatra : raha mahafoy ahy mba foiko. [2.415 #1415]
Valala ela nanidinana folak' elatra: raha mahafoy ahy mba foiko. [2.165 #1828]
Valala ela nanidinana, folak' elatra : raha mahafoy mba foiko. [2.558 #4835]
Dikanteny frantsayJe suis comme une sauterelle qui a les ailes brisées d' avoir trop volé : si vous me laissez, je vous laisse aussi. [2.415 #1415]
Semblables à des sauterelles qui ont les ailes brisées d' avoir trop volé: si vous m' abandonnez, je vous abandonnerai aussi. [2.165]
Fanazavana frantsayParoles des époux qui ont l' intention de se séparer par le divorce. [2.165]

Ohabolana 24Valalana tapak’ elatra : lany fanahy mbola velona. [1.147 #V66]

Fizahan-teny