Fizahan-teny

Ohabolana : mitanina andro

Ohabolana 1Aza mifanaratsy an-toerana hoatry ny vavy antitra mitanina andro. [2.415 #4861]
Mifanaratsy an-toerana ohatra an-dRafotsibe mitanin' andro. [2.165]
Mifanaratsy an-toerana, ohatra ny vavy antitra mitanin-andro. [2.653]
Rafotsibe mitanin' andro, ka mifanaratsy an-toerana ka rafitr' ady. [2.415 #1909]
Dikanteny frantsayDes vieilles femmes se chauffant au soleil, elles médisent l' une de l' autre tout en étant ensemble. [2.165]
Ne vous dénigrez pas en face, comme les vieilles femmes qui se chauffent au soleil. [2.415 #4861]
Vieilles qui se chauffent au soleil : elles médisent à qui mieux mieux, et les disputes vont leur train. [2.415 #1909]
Fanazavana frantsayÊtre accroupi au soleil est l' occupation favorite des gens oisifs à Madagascar surtout des vieux et des malades. Et alors comme les bras ne font rien, la langue travaille souvent d' autant plus. [2.165]
Se disait des gens qui par leurs médisances ou leurs racontars mettent la division et sèment la dispute. [2.415 #1909]

Ohabolana 2Jamba am-pototry ny jiro ary maizina anilan' ny mazava ve? [2.558 #1536]
Jamba am-pototry ny jiro, ka maizina anilan' ny mazava. [2.165]
Jamba am-pototry ny jiro : maizina anilan' ny mazava. [2.415 #2150, 2.653 #1207, 2.974 #441]
Jamba mitanina andro : maizina am-pototry ny mazava. [2.415 #2153, 2.558 #1542]
Jamba mitanin’ andro : maizina am-pototry ny mazava. [2.653 #1208, 2.974]
Maizina am-pototry ny mazava. [2.415 #6361, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona tsy manam-pahalalanana tsy mahalala fomba eo afovoan' ny olona mahay sy mahalala fomba. [1.1]
Dikanteny frantsayAveugle au pied d'une torche : dans les ténèbres malgré la lumière qui l'entoure. [2.974 #441]
Aveugle qui se chauffe an soleil : dans les ténèbres au sein de la clarté. [2.974 #442]
Aveugle qui se chauffe au soleil : il est dans les ténèbres au pied de la lumière. [2.415 #2153]
Aveugle, tout près de la chandelle : il est dans les ténèbres à côté de la lumière. [2.415 #2150]
Qui est dans les ténèbres, à la source de la lumière. [2.415 #6361]
Un aveugle tout près d' une lampe: il est dans les ténèbres tout près de la lumière. [2.165]
Fanazavana frantsayQui ferme les yeux volontairement à l' évidence. [2.415 #6361]
Se disait de ceux qui ferment les yeux à une chose évidente. [2.415 #2150]

Ohabolana 3Jamba mitanina andro : finaritra ny hafanany fa tsy mahita ny famirapiratany. [2.415 #2154]
Jamba mitanina andro : ny hafanana dia lavorary fa ny famirapiratana no tsy hita. [2.558 #1543]
Jamba mitanin' andro: finaritry ny hafanany, fa tsy mahita ny famirapiratany. [2.165]
Dikanteny frantsayAveugle qui se chauffe au soleil : il se réjouit de sentir sa chaleur, mais il ne voit pas sa lumière. [2.415 #2154]
Un aveugle se chauffant au soleil: il est content de sentir sa chaleur, mais il ne peut voir son éclat. [2.165]

Ohabolana 4Mandevina endrika, toy ny boka mitanina andro. [2.415 #2008]
Mandevina endrika, toy ny boka mitanin-andro. [2.653 #1584]
Mandevin' endrika, toy ny boka mitanina andro. [2.558 #2064]
Dikanteny frantsayEnterrer sa figure comme le lépreux qui se chauffe au soleil et cache son visage. [2.415 #2008]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui se dissimulaient. [2.415 #2008]

Ohabolana 5Sola mitanina andro, ka any an-doha no mahatsiaro mahamay aloha. [2.415 #5625]
Sola mitanina andro : ny loha efa mahamay, fa ny tena mbola mangatsiaka. [2.415 #5626]
Sola mitanin' andro: ny loha efa mahamay, fa ny tena mbola mangatsiaka. [2.653 #2927]
Sola mitanin' andro : ny loha efa mahamay, nefa ny tena mbola manara. [2.558 #3938]
Dikanteny frantsayChauve qui se chauffe au soleil : c' est sa tête qui sent la première la chaleur. [2.415 #5625]
Chauve qui se chauffe au soleil : sa tête est brûlante, et sa personne est froide. [2.415 #5626]
Fanazavana frantsaySe disait des gens en colère. [2.415 #5626]
Se disait des gens rouges de colère. [2.415 #5625]

Ohabolana 6Toy ny vato any Ambohimanga : milevina ila tsy lo, mitanina andro tsy haraka. [2.415 #5312]
Toy ny vato any Ambohimanga: milevina ila tsy lo, mitanin' andro tsy haraka. [2.165]
Toy ny vato eny Ambohimanga: milevina ila fa tsy lo, mitanin' andro fa tsy haraka. [2.558]
Dikanteny frantsayC' est comme les rochers d' Ambohimanga : la partie qui est dans la terre ne pourrit pas, et celle qui est exposée au soleil ne s' effrite pas. [2.415]
Semblables aux rochers d' Ambohimanga: la partie enfoncée dans la terre ne pourrit pas, et la partie exposée au soleil ne s' effrite pas. [2.165]

Fizahan-teny